Passejar per Alzira m'agrada. Ho fet costum de Dimecres Sant.
Pocs anys falte, em resulten atractius d'alguna manera, els Dossers. Tan voluntariosos, tan kisch alguns, tan sobiranament coents uns altres, encara alguns d'emotius, altres passats de temps. Hi ha de tot. Potser el millor és deixar-te anar pels carrers, passejar, resseguint els tan inconcrets mapes que l'organització facilita. Sort de l'experiència d'anys, que et fa conéixer els racons... És un exercici singular aquest, i de profit. A mi m'agrada, per més reiteratiu que es puga fer el tornar cada any. És una manera més, apta per a curiosos com jo, d'encetar uns dies de símbols i protocols que m'al·lucinen...
No té preu això d'entrar a una planta baixa decorada i deixar-te sorprendre per l'espectacle decoratiu multisensorial que t'han parat. Fins i tot en trobaràs que combinen l'aparador de tenda i el mateix carrer. I qui va del localet un carrer encara...
Vàrem provar una nova modalitat, vespertina enlloc de nocturna. Em va agradar molt més la festa. Això d'anar resseguint les còrrues de gent es fa més fàcil i còmode amb el sol fora, i semblava que, fins i tot, les cues es feren més suportables... Per més que cal que arreglen això del Jurat, invasiu del tot (ara tots els dossers compten amb una certificació de l'hora de l'arribada de la rècua de tastatapetesambcerveseta). I cal més respecte al públic: això de trobar-te amb una cua de més de mitja hora, i quan vas a entrar tu t'arriben per l'altra porta "convidats" que et passen davant, no senta gens bé.
