Vaig deixar, fóra d'hores i per a no sé quina xambada, la meua matraca de creu de mà, les meues trebanelletes, a una persona de certa confiança. Me les va tornar fetes a banderes, és a dir, desfetes. Literalment. I a més, amb un posat d'això no té res a veure am mi, ací ho tens i t'aguantes que em va fer feredat. Ignorant de mi no haver-me'n enrecordat que Donat s'havia mort i Deixat l'havia acompanyant mesquinament....
La cosa és que el dimarts vaig fer visita a cal magatzem d'andròmines d'aquestes i vaig comprar tot el necessari per a tornar-les a muntar. I arromangar-se és bo!, un poc de molt de cola, paciència, esquadres i visos per assegurar-ne la ressistència, una bona raspallada perquè també tenien les fustes un dit de tarquim, una miqueta del vernís protector que demanava a crits tot l'aparell..., i heus ací que la fusta està ja preparada per celebrar la pròxima Pasqua Florida! I tant que farem soroll amb ella en la Nit dels Panderos!!!!