Del meu pas per les falles de València d'enguany poc puc ni vull dir. L'olor extrema a flor de taronger, porro, pólvora barata i brutícia que encara em regira les tripes; la poca qualitat de la major part de les falles majors; les tantes bosses mercadonístiques farcides de licors i cocacoles que la gent passejava; les precioses flors de comissions com ara la Na Jordana; la meravella de les falletes menudes del barri del Carme, tan atractives (mai no deixe de passar pel Portal de Valldigna per meravellar-me'n);
la tanta porqueria composta de botelles, gots i bosses mercadonístiques -orina i vòmit especialment al Tossal i la Bosseria-; la poquíssima sàtira política i el conformisme social que transpuaven la major part de les obres que vaig observar; una de les millors Nits del Foc, pel castell, que recorde; la poca gràcia que m'ha fet la falla d'Ortifus, repetint-reversionant aquella històrica de Blanqueries;
l'aventura existencialista d'estar-se plantat una hora i mitja fet un sandvitx entre unes pijes valencianes, una hisèrica setciències madrilenya i dos borratxos ontinyentins vinga a fer filades de moros i a ensenyar-li pel·lícules porno pel mòbil a un veneçolà que no coneixia la dutxa; la quantitat de localets menuts oberts per vendre bosses mercadonístiques farcides de licors i cocacoles; el triomf de la manta morellana amb refugi per a braços que lluien moltíssimes falleres gelades; tant de "ripio" escrit en castellà, cosa que els fa més "ripios" encara; la foscor de la il·luminació festiva de tots els carrers engalanats (i la coentor d'algun d'ells -molts d'ells-); com solen ser de lletges les falles infantils, decadència màxima de l'espècie;
com es tracta de ben tractada la figura de l'alcaldessa de València, beatíficament i corporatorial dermostètica...; no sé com hi ha cada vegada més gent bevent i beguda, més que no falles açò semblava un macrobotellot sense norma ni aturador; la violència amb que la gent passa quan passeja; quanta falta d'ortografia feta a propòsit per dividir i trencar!; quina dolçor el moment de pujar al tren per tornar a casa després del recorregut nocturn; nefasta del tot la defensa jocfloralesca d'un Canal 9 de vergonya i pandereta; i quina glòria el descalçar-se ja a la vora del llit mentre et promets que no tornaràs en anys a València, la mare que els ha parit quina puta merda la falla del Moisés eixe de vareta, tant de bo la cremen...
