Puc prometre i promet que, amb açò de la mort de sant Transicionador, estan fregant ja l'impossible de suportar. Què no m'acaben d'enviar un missatge els de la "Casa del Libro" dient-me que com que s'ha mort el gran pròcer, ara tinc a un preu immillorable els tants llibres que parlen d'aquest senyor home! Abans de ser cadàver ja estaven venent-nos les seues suposades glòries, que passen per ser la base del desastrós sistema que ara tenim, a cormull de problemes no resolts en el seu moment de comandament vigilat i dirigit. Era una cosa atroç el comprovar com el règim estava aprofitant per enviar-nos un fum de missatges ja no subliminals sinó directes, i ben directes. El procés aquest ha estat definit d'una manera genial pel professor Gil-Manuel Hernández, que l'ha titllat de "Mandelització" del subjecte. I el més curiós de tot és que els valors que a través del difunt es volen subratllar són els que el mateix sistema ara ni voldria ni sabria aplicar per afrontar els conflictes que ens preocupen. Consens? Renúncies? Clarividència? Tot plegat és una farsa més: un senyor que va prestar uns serveis a l'Estat i ara l'Estat li ho retorna tot amb un soterrament de campanetes. I ja està. Però ara, a seguir combregant amb rodes de molí nosaltres i cobrir les vergonyes ells...
↧