Te n'havies d'anar... Era cosa sabuda. La llei de vida eixa que diu la gent quan es posa seriosa... I és que diuen que el fat és inevitable, que al punt que hom naix comença a morir i totes aquelles coses.. No és deveres... Ahir, abans de cremar-te, vaig estar una estona sol a la plaça de la Vila. Sol amb la foguera i la lluna en el ple que em mirava curiosa... I pensava...
Diuen també que, en estar set setmanes penjada a casa, arreplegues tota la mala sort i per això cal que et cremem, que la cosa aquesta de fer-te acabar entre les brases ens du bona sort... Diuen tantes coses... Jo, només puc que donar-te les gràcies i desitjar-te un bon viatge fins l'any que ve en què et tornaré a trobar. També puc afegir que m'has fet molt feliç, en dibuixar-te, en escoltar gent que m'estime que volia comprar-se una "Raspa" com la teua..., en veure com et pintaven i retallaven, com t'han acollit arreu on has anat... No sé com vindràs a l'any que ve. Els confrarets i les confraressetes de la Soledat segur que aportaran idees. El que sí que sé és que, al meu cor, i al coret de molta gent, tens lloc. Gràcies per haver-nos fet el favor de la visita. T'estimem...
... I enguany, encara t'hem cremat més tard. Aquesta foto de baix mostra la Vella Quaresma que s'ha cremat més al sud del món mundial. A les nostres cinc del dematí al centre mateix, però centre-centre, de Santiago de Xile. Que hages estat pegant voltetes en la "Raspa" amb Moisés per la Moneda i el Cerro de Santa Lucía no té preu. Pareixeríeu els dos com eixits de "Vacaciones en Roma"... Val que Moisés pot passar per Gregory Peck, indiscutible. Però tu... Val que somies ser Audrey Hepburn, però... Sí, per això et vaig dibuixar el casc així, clar dona...
Gràcies a tu. Gràcies a tots els qui voleu jugar al joc d'esperar la Pasqua d'aquesta manera tan bonica i nostra...