"Ratetes, ratetes, eixiu del forat,
que el Nostre Senyor ha ressuscitat!
Ha ressuscitat!"
Hola! Sóc Teta, la rateta que viu a les Trebanelles del tio Sergi Carrasca... Estic més contenta...! He eixit del forat abans d'hora perquè Sergi m'ha donat una alegria... M'ha cridat abans d'hora, mentre jo estava sopant monjàvena i m'ha dit si me'n venia amb ell a celebrar la Nit dels Panderos. Com no havia d'anar a passar-m'ho bé, a cantar i a fer soroll...!!! I he conegut molta gent, ens hem rist molt i he acabat menjant-me una gominola macípica que estava per a rellepar-me els bigots... Ara vos ho conte tot perquè Sergi està amb un mal de braç que no s'aguanta i no està per escriure...
Altra cosa no sé, però riure'ns i passar-ho bé... Uf. Com que ara la Glòria no se sap ni quan sona, la gent ha vingut en vindre-li bé. A la plaça, quan les campanes han marcat el moment tal i com cal amb un volteig preciós de bona veritat, i la lluna lluïa blavosa entre la boira del cel, només hi havia a la Plaça de la Vila les dues persones que han encés la traca i Sergi i jo, que ens hem posat desseguida a fer sonar la seua matraca de creu, com cal i pertoca... Ell i jo em cantat les ratetes i ens hem assegut a parlar amb les persones que, molt poc a poc, han anat arribant vora les cendres de la foguera. En ser tots els que s'esperava que estiguérem, un grapat de gent alegre i sorollosa, au, a cremar les Quaresmes i a començar la cercavila. Sense pressions ni presses, però també sense motiu immediat, com si donara igual set que setanta-set...
Jo, al principi, amb tanta gent agombolada, tant de tambor, pandereta, matraca, xiulitet, llanda i llana, esquella i tabal, tenia por i m'he enfilat sobre l'artifell de Sergi... després, he anat animant-me en veure que la gent s'ho prenia tot amb tanta alegria...
Mira quins quatre..., si vos fixeu, jo estic sobre la matraca... Per cert, això que queden caramels de la processó és genial. Vam acabar posant-nos les botes...!!!
Raca, raca, bum, bum... Quin ritme la gent de l'Expiració i la de la Soledat... I quines històries més boniques pel barri més buit que mai no he vist en una nit de festa...
No hi ha res com la voluntat de passar-ho bé. Sort que hi ha gent que encara té eixe esperit... Quaresma acabada, a partir d'ara ve el temps de la Tarara, que les ratetes ballem pegant moltes patadetes i menjant els trossets de mona que vos cauen...
Ah, que els xiquets es van fer molt amics meus... Vaig jugar amb tots ells i em van deixar tocar els instruments. Ara ja sé fer sonar la caixa...
I la matraca que usen els andadors i macips en les processons. Roco-roco-roco-roc...
Ah, i l'esquella, com si fos jo una vaca, tan xicoteta que m'he de posar sobre la llauna.... i com vibra en moure-la, xe!
A mi, el que m'hagrada és fer sonar les matraquetes xicotetes, que s'adiuen més a les meues mesures...
Doncs bé, fins ací, fins a la porta de l'Ajuntament Vell, que hem arribat. L'any que ve tornaré sense dubte, perquè ha hagut una cosa que no he acabat d'entendre. Com pot ser que en la Nit dels Panderos no hi haguera ni un Pandero? Per més que Sergi xarre i xarre, em quede igual, sense acabar d'entendre el què són. M'ha promés, això sí, que a la propera Pasqua, em farà un de la meua mesura..., veurem si s'enrecorda. Jo, de tant en tant, quan isca a fer-li companyia mentre llig o escriu, li faré memòria...
"Ous, ous, bones Pasqües, bon Dijous.
La gallina lloca cova en la cassola
ous al ponedor.
Bones garrotades al senyor rector!"