Ontinyent, a catorze de febrer de 2019. Dijous dels Compares.
Sempre he tingut per cert que la vida ens du com en una espiral. Per on parles passes, i el temps t'hi fa tornar allà on estaves, però a un nivell diferent, un pla distint... Aquest text de 2003 m'espanta per com m'és de nou d'actual. L'única diferència és que el senyor Lluís Llach ja no fa músiques i que els amics de què parlava, molts d'ells, són ben lluny —afortunadament en alguns casos—. L'admiració per David Mira ha crescut. Fins i tot hi ha la mort d'un familiar estimadíssim que em fa estar de dol...
I sí, encara espere el proper Carnestoltes, per més que sé que no hi haurà ocasió de disfressa...
