Ontinyent, a diumenge dèsset de febrer de 2019.
Xarre amb un amic "artista", molest perquè una entitat usarà una obra que no és seua però que està basada en una altra que sí que ho és. Quan va ser publicada aquella obra, ell, per no armar escama, va callar en no citar-se la seua autoria. Què espera ara, que li reconeguen res?
Comentem allò dels drets d'autor, de la voluntat de fer, de l'apropiació indeguda constant, de la no citació (que tant m'exaspera quan puge cartells preciosos al meu blog i no puc anotar autories perquè els editors les amaguen...)... I li'n conte dues de les meues... El meu "Costumari Desacostumat" el vaig deixar de fer perquè l'escrivia gratuïtament pel Crònica d'Ontinyent i, als pocs dies, una persona "coneguda" el llegia amb el seu propi nom en una ràdio local veïna, i el cobrava...!
I no he ocultat, jo, l'altra: l'any passat, un dels motius per autopublicar-me el llibre de sonets fou que vaig arribar a veure un dels que havia publicat ací mateix, al meu blog, publicat a altre lloc, amb altra signatura...
Poc pots fer en un món tan obert com insegur davant aquestes extorsions...
Ja veuràs, concloc, com algú se n'aprofita d'aquesta preciosa obra d'art de Juanjo Alcaide, li treu la signatura i sense demanar cap permís, i encomanant-se al dimoni, la fa servir per qualsevol història que pel cap puga passar-li, o encara se n'adjudica l'autoria mateixa. Estem els dos tan d'acord que fem una aposta temporal sobre quan passarà això...