Biar, a dimecres dotze de setembre de 2018. Aniversari de la Batalla de Murèth.
Llig en la premsa, no sense una certa..., digam vergonya, que la preciosa festa de sant Antoni Abat de Canals, la més gran de les nostres santantonades, ha rebut el reconeixement ministerial com a Festa d'Interés Turístic Nacional. Beneïda quede pel postureig oficial. Amén.
Si és una de les festes que més m'agraden i a la que procure no faltar mai. Si he escrit un fum de coses per a ella i sobre ella i no faig més que recomanar-la per la seua riquesa etnològica, formal, estètica i per com és de divertida, a què ve aquesta..., vergonya?
La vergonya pot vindre'm pel fet que tan gran festa no haja rebut abans reconeixements d'aquest tipus. Crec que aquest nou ja li queda xicotet i tot... Però també vergonya, igual més llàstima que no vergonya, per algunes de les justificacions que s'hi donen de la necessitat de "premis" com aquest, com no, sempre pronunciades per polítics, venedors d'autèntic fum de foguera...
Si repasses allò que estic escrivint darrerament sobre patrimonis de la humanitat deshumanitzats, Béns d'Interés Cultural sense cultura i Interesos Turístics interessats, trobaràs com insistisc en què la carrera que duem és de bojos i com considere que anirà tot a l'ample de la indiferència mediocràtica en no res. Quan algú pensa (o només deixa caure) que qualsevol festa cal potenciar-la no pels seus valors, ni tant sols per treure-la en la tele, sinó per l'economia que pot generar, em faig creus de la política cultural que s'ha assentat i se'ns ha menjat pels peus. El mannà turístic ha acabat amb la sinceritat festiva més depressa del que tardà el vídeo en matar l'estrella de la ràdio... I després, resulta que no era mannà sinó electoralisme remesclat amb xovinisme, massificació en el cas que algú faça cas real d'aquestes coses (que els hi ha quan apareix pel mig el mot Humanitat), problemes organitzatius que no t'esperes inversions a les que igual no estàs disposat, regulacions, despeses difícils de justificar davant el ciutadà, vaja, el postureig de cada dia d'ara... Ho hem vist, viscut i anotat tantes vegades que val, ens alegrem si a la gent de Canals això li sembla positiu, perquè ho farà positiu, no ho dubtem. Si el reconeixement anima i motiva, benvingut siga, l'aplaudirem.
Però en llegir al Levante que l'alcalde afirma que la tanta bona feina dels equips culturals (que cal reconéixer justament) "ha fet que ara siguem un poble reconegut a nivell nacional amb les nostres festes sense oblidar també l'afegit socieconòmic que aquesta denominació històrica ens pot representar"... Ja estem altra vegada... Sort que ha usat una forma verbal de possibilitat... Potser els ha servit de molt als pobles veïns que tenen d'anys aquest reconeixement, ho hauran constatat... Encara com, els mateixos equips culturals sabran navegar-se i treure'n profit del reconeixement, si tant el buscaven.
Res, que rebente la plaça per la tanta gent que vindrà a gastar-se els euros i tal... Una festa tan reconeguda pels seus valors, ara té un reconeixement formal més que, al meu parer, queda menut només atorgar-lo.
Ja t'he dit, si pot servir de res, avant... Vítol a sant Antoni i que visquen Canals i la seua gent!
Ja t'he dit, si pot servir de res, avant... Vítol a sant Antoni i que visquen Canals i la seua gent!
Però que sempre estiguem amb la mateixa...
