Biar, a dijous quatre de maig de 2017.
I toca continuar amb l'exposició de les meravelles i no que els alumnes del meu institut han treballat a mena de poema objecte... Aquest que encapçala aquesta tongada darrera, fa referència a la violència... No cal paraula quan una gàbia i uns parracs diuen ja tant...
Com també tant vol dir aquesta crítica sostesa al patriarcat...
Perquè realment som qui diu la burocràcia inaccentuada?
Addictes com som a les nostres debilitats. Aquesta aposta esportiva l'haurà jugada cap alumne amb l'excusa que cal fer un poema visual?
Aposte jo que sí...
"Què li donarem a la pastoreta?
Què li donarem per anar a ballar?
Jo li donaria una caputxeta
i a la muntanyeta la faria anar.
A la muntanyeta no neva ni plou
i a la terra plana tot el vent somou.
Sota l'ombreta, l'ombreta, l'ombrí
flors i violes"pa la Barbi...
Almenys, algú sap exactament què és l'entreteniment i el tira al fem. Segurament serà també dels poemes més votats per aquells que no es perden cap capítol de "Mujeres, hombres y viceversa"...
Som amos de les nostres incongruències. Que som també esclaus, bé que ho sabem...
Perquè com tot t'entra pels ulls...
Hi ha qui treballa i qui de major dormirà en la palla..., o es posarà polític. Total, el joc ja se'l sap...
I si no, cama!
Tot són barreres...
No hi ha espai per a la diferència...
I això ens du a la desigualtat. La línia que separa els móns ara es fa d'obra...
Els rics sempre tindran per a la paella...
Perquè les nines modernes són la pròpia mesura humanal...
I el món roda a base de violències formals i importàncies banals...
Ja se n'adonen.
Prompte comencen.
Que arriben lluny en la lluita...
"- Este món està perdut!
- Desgraciat aquell que se'l trobe...!".
Els fruits saborosos de la desigualtat enxarxadora...
Perquè tots som diversos en nosaltres mateixos, fins i tot les nostres absències...!
Espànyica i de qualsevol lloc de la postmodernitat avançada occidental...
No importen els colors ni els símbols quan tothom és símbol i color...
"Arròs i tartana, casaca a la moda, i rode la bola a la valenciana..."
Pedra, paper, tisores...
Pel costat simbòlic, no és que hàgem avançat gaire des del Neolític...
"_ El món s'acabaaaaaaa!
_ Sí, però s'acaba bé!".
Tant tens, tant vals...
"Es diu que el tio Caliu és un gandul que no treballa.
Que ensenya a les xiquetes a tocar en la rondalla.
Diners, diners..., i a aprofitar-les totes!
Diners, diners..., com fan els Botiflers!".
(a aquests billets, fa un temps els deien "Bin Ladens"...).
Mig món, o més, passa fam...
Hi ha qui pensa que el món és un ou i se'l beu!, o una torrada i se l'engoleix...! De les fams poc es parla, de la fam tampoc...
Mort de fam, famolenc, famèlic.
Cada terra fa sa guerra...
"ACÍ, PERÒ, ES CONTINUA
PASTURANT IDÍL·LICAMENT"
Panem et circenses.
Almenys mengem...
La mar Morta té pas estret a la Mediterrània...
tan alt grau excelleix lo militar ftament, q deuria elfer molt rauerit fi los cavallers obfervaven aquell fegons la fi per que fonch inftituyt e ordenat. E ptat com la divina providencia ba ordenat e li plau que los VII planets donen influencia en lo mon e tene domini fobre la humana natura, donant los diverfas inclinacions de peccar e viciofament viure, empero nols ha tolt lo universal creador lo franch arbitre, que si aquell es ben regit les pode, virtuofamet vivint mitigare vençre, si ufar volen de discrecio; e per ço, ab lo divinal adjutori, sera departit lo prefet llibre de cavalleria en set parts principals, per demostrar la bonor e fenyoria que los cavallers deuen haver fobre lo poble. La primera part fera del principi de cavalleria; la segona sera del ftamet e ofici de cavalleria; lo terç es de del examen que deu effer fet al gentilhom o generos qui vol rebre l'orde de cavalleria; lo quart es de la forma com deu esser fet cavaller; la finquea es que fignifiquen les armes del cavaller; la sisena es dels actes e coftumes que a cavaller pertanyen; la fetena e darera es dels honor que deu esser feta al cavaller. Les quals set parts de cavalleria seran deduydes en ferta part del llibre". Cavalleria al fem...
La desgana absoluta...
Encara com, i gràcies a Fortuna, encara ens quedarà no París ni cap caliu d'amor... Sempre tindrem la
dels alumnes...
I ara, sort, i a veure què diuen les votades...
