Biar, a dimecres 3 de maig de 2017.
La participació està assegurada pel tema avaluacional. Però l'art i la gràcia de les xicones i els xicons no entren en cap formalitat establerta al currículum, que sempre se'n pugen a la parra, imaginativament parlant, i es desborden inesperadament tot inundant-nos amb una bromera espessa i de profit, sana i, en alguns casos fins i tot, atrevida...
I és que es pot trobar de tot... Els temes de sempre però vistos amb altres ulleres...
Algunes peces són realment extraordinàries, altres, però, són copiades mig d'amagat d'alguna pàgina internètica d'aquelles...
Per més que totes tinguen un lema explicatiu, algunes cal referir-les ben referides, que potser el seu abast és molt estret i no s'arriba... Un exemple, el poema simbòlic que segueix ara... "Castalla". A veure..., què té a veure el poble veí de Castalla amb el pa i uns naips? Ha calgut explicar-lo... És una dita tradicional... Ah, però la dita no pot ser aquella de "A Castalla, si et foten, calla!". No, que allí la tenen per políticament incorrecta... Però és que hi ha una altra que no alça tanta polseguera, per més que el seu sentit profund també hi ha per agafar-lo fort que no s'escape...: "Castalla, pa i baralla". Veritat que ara sí?
I és que el món roda, i hi ha lloc pels missatges de bona benevolença...
I per a convertir la quotidianitat en retret social positivista...
Ja siga en la buffet anti-acosaments o en entrepanet sense cap mena de salsa que ajude a engolir allò que no caldria haver dit mai...
Hi ha també espai per un Ken, el de la Barbie, vestit amb la roba de la Barbie mateixa, que li ve estreta i li deixa per darrere l'esquena a l'aire i per sota el sexe que no té ben ventilat...
Hi ha protestes sobre certes sangs i certs fetges fets amb tota la llibertat artística plausible...
I petites obres d'art d'aquelles que t'enduries a algun corredor de l'institut perquè l'il·luminen...
La política internacional també té lloc. Com aprofitar un dels ordinadors obsolets del centre? Doncs fent-lo metàfora de l'administració trumpinana...
Això sí, cal fixar-se quines són les tecles que s'han arrencat del teclat...
Un bon exemple de paraula polisèmica... Senyal que atenen en les classes que els impartim...
"Que vinga, que vinga, que vinga la lluuuuum...!
Ei! Que ens han dut fins i tot una escultura al·lucinògena... Un "Cadàver de sant Jordi" realment de mèrit, fet amb filferros i amb un cor de rosa i uns ossos llibraris...
L'he trobat esplèndid... Segur que hi ha cap racó de l'institut per tal de deixar florir per sempre aquest cor enrogit i dolós...
De "currades" hi ha algunes que impressionen... Quin primmirament per aconseguir un missatge de tanta tenebra...
També els hi ha desordenats...
I aquells qui creuen en els dobles sentits dels missatges més institucionals...
Hi ha per qui el món és un circuit complex dominat per algun vici econòmico-social esfereïdor...
I qui fa ús de la mordernor per denunciar la modernor denunciable...
Perquè hi ha cervells que estan massa fumats, quina vida!
I jocs de paraules gens crítics, senzillament inofensius...
Normalment, la denúncia social hi abunda... Que el món s'acaba...
I tot és segons el color de les teues ulleres vitals...
Perquè la informació i el divertiment ociós sempre pesen més que no la cultura llibresca en la societat que hui en dia així s'equilibra...
I de tant que volen la poesia, li treuen l'ull...
Bé... Hi ha molt més material, i ben bo! Provaré de passar-te una nova tongada ben prompte, que les votacions són ja mateix... Veurem el divendres quin és el resultat de tot aquest comboi...
On anirem a parar...
