I cantarem pel Nadal (VI): "Digues noi, d'on véns?"

Vinga, anem amb un poc de catxondeig nadalenc, que també és necessari en una de les festes que, a la fi, és centre de les dels Folls. No tot va a ser adoracions i recances llacrimoses acumulades.

Els anys passats, els meus alumnes es queixaven de la idiosincràsia de les velletes del seu lloc. Sovint, quan estaven jugant o passaven vora d'elles, s'hi apropaven i els soltaven la pregunta..."Bonico, ¿y tu de quien eres?"

A molts d'ells els sentava fatal aquell costum, sobretot quan darrere de la inquirència els venia com a estrena un pessic d'aquells d'àvia a la galta... Ells deien que això només passava al seu poble, jo, em permetia dubtar-ho... Segur que no... Però dóna igual. Vàrem posar a aquelles senyores un nom televisiu: "las Viejas del Visillo", que apareixia en un programa d'humor de la moda de llavors... I els vaig prometre que un dia escriuria sobre elles.

Però fa dos Nadals, em presente un dia reradventual i se m'ocorre preguntar... "I quina és la nadala preferida de les "Viejas del Visillo?" Van flipar amb què tingueren una nadala pròpia... I als pocs moments d'anar soltant propostes d'aquelles alababalàbiques, una xicota ben eixerida respon clarament: "Sergi, ¿cuál va a ser? Dime niño de quien eres...". Vaig aplaudir. Hi havia qui rigué amb la facècia. Altres, com si et besaren dormint, feien cara de no trobar trellat... La xicota va seguir... "No, no se estila ahora, pero yo la sé porque mi auela me la ha cantado siempre: Dime niño de quien eres, todo vestidito de blanco..." Aaaaaaaah, i anaven caient de l'arbre de Nadal, un a un... A un xicot li va costar i tothom es va posar a intentar fer-li comprendre el joc. No oblidaré que un dels seus millors amics em soltà que no em preocupara, que aquell era dels qui es riuen tres vegades amb un acudit: quan li'l conten, quan li l'expliquen i quan l'entén. Enguany, a Biar i en comentar la nova dita amb alguns dels meus nous alumnnes, he sabut que encara hi ha una quarta rialla ("mera" que són...), quan s'enrecorda... 

Doncs vaig a posar-vos una versió de la cançó autènticament original. En valencià de Tortosa! Sí, que Quico el Cèlio i tota la seua conlloga van xalar de valent quan varen fer el vídeo i la publicaren en la seu realment sorprenent, treballada, acurada i extraordinàriament rebona monografia "Lo Misteri de Nadal" (2002). 

Jo, avesat a escoltar-la de molt infant en el seu tradicional castellà original, vaig quedar immediatament enganxat de tal atreviment. I per això ara te la regale perquè xales tu també amb ella i te'n meravelles, si és que no la coneixies...