Ontinyent, a divendres nou de desembre de 2016.
Aquest matí està farcit de preparatius. Hui començaré el Nadal, com és tradició al meu poble (tan bon punt acabada la Puríssima) amb un fet per a mi veritablement extraordinari... Ja et donaré complida informació si tot ix com espere...
Et donaré? I per què et donaré?
Això ho tinc ben clar, en cas contrari no escriuria per ací des de fa tants anys...
Potser la pregunta bona siga aquesta altra: a qui estic donant...?
Des de fa cosa d'uns mesos, el comptador de Can Carrasca, tant el d'Animafesta com el de Carrer Cartelleria s'ha tornat tarumba del tot... Sobretot aquest, que recull una mitjana de 900-1000 lectores i lectors per dia... Com pot ser això? Què tant vos interessa el què puga fer o puga dir la meua persona si tan a sovint no sé si ho sóc, de persona...?
No vos conec.
A alguns de vosaltres que em seguiu a través del Facebook sí que sé posar-vos cara i somriure-vos de tant en tant... A d'altres que em perseguiu, també vos tinc presa la mida, també... Però i a eixa gran part de vosaltres que passeu i...
Abans, hi havia el costum tan sa de fer d'aquest monologuisme, conversa. Ni que fos a través dels comentaris que solíeu deixar, a mena de targeta de visita o de protesta airada...! Ara, ni això...
Potser és el moment de tornar als bons costums abans que la parafernàlia absurda del Nadal més vostre, i les ocupacions absorbidores del Nadal més meu, ens impedisquen de saludar-nos com cal.
Això mateix vos propose, et propose. Voldria saber de tu i de vosaltres. Qui ets i qui sou. Per què entreu per ací..., que vos sembla el món carrasquià aquest...
Així que si ets i si sou tan amables, podries i podríeu escriure algun comentari per ací, o pel Facebook mateix, més que siga per saber algun nom..., per reconéixer algun rostre quan ens trobem, si és que això és possible, per qualsevol carrer... Dis-me, per favor, alguna cosa. M'agradaria saber-te... Igual, algun dia, fins i tot podria convidar-te a una misteleta de les de Can Carrasca...