A l'espera estem de corregir exàmens la setmana propera. Mentrestant sestegem, caminem per bancals de palmeres malaltes i carrers endreçats d'aquella manera sota una llum fantasmagòrica. Escrivim versos solts i provem de netejar casa, rentar la roba, escurar, l'anar fent de cada dia i prou... Ens alleugereix que l'aire haja amainat. També ho ha fet el nostre mal de cap. I els dies van solcant l'avorriment poc a poc. Veus que la teua feina no li importa a ningú i que ser l'últim pet de l'orgue laboral és el pa nostre de cada dia, i això que no acostume a menjar pa. Llavors, no m'acostume a la vida de l'anar fent. Menjar verdures en Dimarts Gras i petxuguetes el Dimecres de Cendra no em fa ja el joc. Tothom al meu voltant es queixa de la vida que du i jo em pregunte com els aniria si, a més, afegiren al putxero seu la solitud meua...
I de sobte apareix la Vella Quaresma. Aquests dies m'he assegut i n'he pintat unes quantes. He penjat les estrictament necessàries. Set setmanes de nou, set peuets de nou. Tot es repeteix de la mateixa manera. Altra vegada l'altra vegada...
