Ontinyent, a dimecres dotze d'octubre de 2016.
Com que hui han tancat l'institut perquè diuen que és festa i no he pogut anar a exercir el treball amb què em guanye les garrofes, m'he quedat a casa acabant feina atrassada i amb voluntat d'avançar-ne altra. Això darrer, però, se'm fa impossible..., estic cansat de veritat i necessite unes vacances de mi mateix.
M'agrada la meua feina. Molt.
Disfrute sobretot quan em trobe entre la gent de Batxillerat. Les seues cabòries i eixides són un aliment de l'esperit ben sadollant, quan no un remei contra la pena que fa el món. Només em posen trist quan s'arranquen a parlar amb esperança d'un futur que els sé dificultós, perque ni tant sols està escrit procedimentalment en els diaris oficials de torn.
Aquests dies, em tocava explicar-los el tema dels refranys i les frases fetes.
Pel que fa als primers, vaig demanar un exercici que, en principi, no els va fer massa gràcia... Pregunteu refranys a la gent major de casa i després els expliquem a classe entre tots. Hauria estat magnífic si la major part de la gent hagués volgut participar. Alguns d'ells tenen excusa per estar d'excursió aquell dia, però... Algú va dur-nos refranys realment espectaculars, com ara el de "Per sant Miquel, la berena se'n puja al cel", que em confirma que per aquestes contrades el costum de retirar fins a la Creu (3 de maig) els berenars perquè s'avança el sopar, la sopa que diuen a Biar, és conegut. Els refranys escatològics es repetien. No sé quants van recollir el de "Tronada de pets, tempesta de merda", quan van saber del motiu que cotxinitzen, van al·lucinar... Molta cosa de sembra, de l'oratge de l'octubre`, del costumari moral...
Però l'èxit va vindre amb la segona part de l'exercici... Anem a imitar els refranys en què uns pobles parlen (mal) dels altres, a la manera del llibre de Sanchis Guarner i tal... D'alguna manera calia que me n'aprofitara de la mania xovinista que de tant en tant els salta en flamerada sense massa xispa ni més fum sent com hi conviuen a l'aula persones de quatre nacionalitats distintes i veïnes. A veure si les estructures que he explicat vos han arribat. Tu ets de Biar?, escriu-me un refrany sobre la Canyada, altre sobre Beneixama i un altre sobre el Camp de Mirra. Ets del Campet?, doncs tu escriu un sobre Beneixama, altre sobre Biar, altre... i així successivament.
Els falta de pràctica poètica i hi ha tant de bestial amb la consideració amb el veí/enemic que he decidit implantar una censura prèvia no siga que els d'algun dels pobles diguen que si tenen fama de tràfic de coses no santes... Això sí, Beneixama no pot alliberar-se de l'olor a morca que, segons tots els altres, fa el poble. Jo els dic que no patisquen, que facen com els d'Albaida que de la morca han sabut fer or, i ciris...
Exemples:
- A Biar, treuen els gossos a cagar i a Beneixama la merda se'n va regolant.
- Amb les dones del Camp de Mirra, per un cubata carregat pots fer un bon Tractat.
- En Biar a córrer l'andola. A Beneixama adéu a la Mahoma i en la Canyà (xxxxxxx censura).
- A Beneixama aniràs que de tanta merda no t'hi voràs.
- Camp de Mirra, un poble tan xicotet que es creuen que tota pedra és un castell.
- El Camp té 400 habitants quasi tots ancians.
- Biaruts i Biarudes, creguts i cregudes.
I en acabar de fer tabola amb tals i altres apreciacions, sona el timbre i se'n van tan amics com sempre a compartir distracció i descans, i vida.
(Si torna a aparéixer la possibilitat, els demanaré un refrany lloador del propi poble...).