Bocairent, a divendres trenta de setembre de 2016.
Abans de res, deixa'm que diga com estic de content amb el regal que m'ha fet l'amic Vicent Ramon... I quina il·lusió que m'ha fet...
Fa sis anys, la meua confraria, la de la Soledat d'Ontinyent, va celebrar el seu 400 aniversari. Em vaig bolcar... Entre tanta cosa com vam arribar a crear, vaig pensar que calia que una obra d'art actual, fresca, dinàmica i de bona factura marcara com a fita el compte redó aquell... I prest, amb el vist-i-plau esperançat de la Junta, vaig acudir a l'amic Vicent Ramon! No només no va dubtar d'ajudar-nos, que la nostra història li va caure en gràcia, sinó que ens va oferir una treballada meravella. Jo vaig quedar enamorat des d'un bell inici, i em consta que els meus confrares i les meues confraresses també, d'aquella imatge... Sobre fons apergaminat, apareixíem nosaltres. Al davant de la desfilada, el senyó Andador amb una torxa, com obrint pas a la nostra llegenda... Just darrere, tres vestes negres tapades, una d'elles evidentment infantil que, sent nosaltres, no podia fer més que repartir caramels. A mi sempre m'ha agradat veure'ls com a Salva, Bea i Salveta..., no sé, com una de les tantes famílies... I el gran orgull meu, ser personatge d'un cartell de Vicent Ramon! Sóc jo qui apareix vestit de blau marià amb el martell de carrasca a la mà, donant pas a la Mare de Déu en la seua Soledat. La imatge de Benlliure presideix el caramull del conjunt, a mena d'enxeneta estelada i estilitzada d'una torre d'esforç i peripècies humanes...
Per això i per més, per les llums i les ombres mateixes, quan m'he vist arribar a Vicent Ramon a l'estudi de Photofinish on l'esperàvem Juanjo, jo mateix i el senyor Aguiló... uff! Duia a les mans el "nostre" cartell emmarcat. S'ha apropat i m'ha deixat fet feliç pols en entregar-me'l... Me'n regalava una versió, i signada... "Al meu amic Sergi Gómez i Soler, amb molt d'afecte i admiració"..., i damunt admiració per part d'algú a qui tant m'admire... Ufff..., no he plorat perquè com que ha tardat tant en arribar, Vicent Ramon, si ens encantem no arribem a la inauguració de l'exposició; no m'ho he pogut permetre...
En la mostra, Juanjo ens ha fotografiat a Vicent Ramon, a Salva, Clavari, i a mi mateix, Macip, davant el cartell, un entre tants, preciós entre preciositats, i tan nostre...
Ha sigut en arribar a casa que m'he emocionat de veritat. Tenia al menjador el Castejon ontinyentí i el Segrelles barcelonista (còpies, no penses...), el meu Bocairent morocristià, el Tractat d'Almisrà lluitat amb Juanjo, el Batman que ama Robin que vaig pintar per qui vaig tant estimar, i el Palomar diví de Sancarlos... Em faltava un amic que va voler veure'm i veure'ns en temps molt feliços que caldrà com siga reconstruir...
Gràcies!