El mestre Ortifus torna a encertar en el seu acudit del periòdic Levante del 17 de febrer. Un ataquet de nihilisme? No, constatació de realitats absolutes. Cap autoritat científica li és necessària al vianant, que no vol saber sinó allò que ell considera. Però sobretot, aquest rebuig li és útil al polític, avesat a fer el que vol i com vol, siga del partit que siga i ocupe el pedaç de poder que li pertoque o que algú ha fet que li corresponga. El clientelisme, el caciquisme, tot està permés, i aplaudit, al nostre corral i no hi ha qui piule. Piula sense padrins i que no et passe res! La intel·ligència mor davant el pragmatisme de casta dels qui ens malgovernen.
Entre tots el plausibles, el cíclic tema simbòlic és el que més els cou. Però eixa coïssor és supèrflua; en no afectar cap órgan vital no es tracta. Ans al contrari, en haver-se convertit en una supuració constant en temps puntual d'alèrgia, convé mantenir-la. Eixe pús en gra atreu a les masses, àvides per rebentar-lo. Impacients. Tot sempre va al fons perdut del benefici del poder, que segur que és controlat per les farmacèutiques, i tal...