.jpg)
De la gent que ens malgoverna, em creuré tot allò que vingueu a contar-me, siga còmic o tràgic. Són capaços del dolent i el pitjor. Però de tant en tant em sorprenen amb alguna eixida de test que no sé com arribar a qualificar.
Ara va i resulta que el ministre de Justícia, marejant-nos com està amb el llastimós canvi de les lleis sobre l'avortament i la privatització dels registres civils, es treu del barret una idea: donar la nacionalitat espànyica als descendents des jueus expulsats de casa seva i casa nostra, Sepharad, el 1492.
En un principi la notícia ens alegra. Corregir una injustícia històrica, i de crueldat tan ampla, és cosa bona. Aquells que conserven el Ladí i les tradicions, la clau de ca seua per exemple, de ben segur que se n'alegren. I el fet de cercar la convivència i tot allò de caire positiu que vulgueu relacionar amb el tema, també ens pot ser beneficiós...
Ara bé. Que siga un anunci buit de contingut que té en espera a 3'5 milions d'israelians perquè no s'han desenvolupat procediments ni maneres és imperdonable. La cosa ha estat com una idea brillant més d'un senyor que sembla estar, per altra banda, més en el segle XV que no en el nostre temps. Una eixida, una pensada, una nova cortina de fum de cara a tapar el seu medieval retall de llibertats d'ara mateix.
Tot plegat només ha aprofitat per fer un poc més visibles els sefardites, cosa que és sempre interessant, i perquè els periòdics israelians facen acudits. Per què volen fer-se espanyols alguns compatriotes, pel futbol! Però fixeu-vos bé per quin futbol...
A nosaltres, el que més ens ha agradat és la publicació de llistats de cognoms actuals jueus que provenen d'aquell temps. I hi hem trobat un dels nostres. Això vol dir que tenim cosins jueus inconeguts de generacions pretèrites perdudes...? A la fi, serà cert que el món és un mocadoret.
Si voleu buscar el vostre cognom entre els sefardites, entreu ací.