Jacarilla, dimarts vint-i-quatre de novembre de 2015.
Molt benvolguts Melcior, Gaspar i Baltasar.
No, no és que tinga pressa enguany..., no vos preocupeu que en cosa d'uns quinze dies ja estaré escrivint-vos com pertoca per demanar-vos presents després de tants anys sense fer-ho. No pot perviure en mi cap amargor aliena, alienant ni alienada davant les meravelles més senzilles i estimables de la nostra tradició social i cultural; de la meua pròpia forma de ser feta de l'educació rebuda, les lectures afegides, els escrits en què vos cante i, sobretot, la il·lusió compartida. Ben amarg ha sigut el calze begut, i uns quants n'han estat, a tall de carbó dissolt en mirra. Si he patit amb tantes ocasions sense vosaltres...!
Bé sabeu que vos tinc com els meus esperits fecunds de l'inici de l'hivern preferits. Com a la més gran i bella de les festes de folls. Com la major conxorxa comunal i la més profitosa, per bella, per tendra, per meua...
Si vos escric és perquè, ara, seré jo qui vos faça un regal...
El senyor president de l'Associació dels Reis Mags de Banyeres de Mariola es va posar en contacte amb mi quan l'aire m'ofegava i no podia jo ni valdre'm. Volia fer-me una proposta ben curiosa. Sabeu de l'obrella aquella de teatre que representeu en acabar la cavalcada davant de l'església? Sí? Doncs la idea era presentar-la renovellada i en la llengua del poble... No la coneixia jo, ni sabia de la tradició banyeruda... I res, que sense encomanar-me a cap santet més que a l'agraïment que vos tinc per tot el bo que heu fet sempre per mi i els meus, vaig dir que sí.
I res, que tot plegat m'ha estat aloé per l'ànima. El primer treball seriós que he pogut empenyer després de la Desfeta. En no res, vaig rebre els textos originals a través del whatsapp. Eren una cosa raríssima i descoordinada. Vaig preferir agafar-m'ho tot amb paciència i passar a nét aquella peça breu, en un castellà d'aquell carrincló, gens original i sense massa consistència. Ara he sabut que potser es tracte d'un fragment d'un text més llarg i desaparegut anomenat "El Niño Redentor", que representava la filà de Cristians de Banyeres quan la festa dels Reis l'organitzaven les comparses. Clar, d'ací tot allò que esmussava en parar atenció...
I desseguida a treballar, que el temps passa que esglaia de ràpid.Què he fet? He mantés l'estructura breu, en dues parts. La visita dels Reis a Herodes i la posterior Adoració. Sense cap dubte, el personatge més interessant era Herodes com sol succeir als Pessebrets o Pastorets que no inclouen cap altre Dimoni... Per això he intentat mantenir la seua energia maleficent amb versos bons de dir i de recordar, terribles, i ajustats també a l'esperit del joguet escènic aquest. Els Reis, però, ara parlen els tres, de manera més compensada, i sempre magnífica. Per fi, Sant Josep no serà un comparsa callat, que ara té veu i interactua amb els monarques, Maria i l'Àngel que els avisa de les intencions obscures i criminals herodianes.
Espere que vos agrade l'obra. Jo m'emocionaré en escoltar-vos parlar en la meua llengua. Crec que no ho he pogut gaudir-vos mai parlant com parlen els meus pobles, els camps i les muntanyes... Serà ben especial que useu de paraules meues... I per això vos ho volia contar, perquè sapigueu de la meua emoció...
Estic ben agraït, molt agraït, als qui m'han confiat tal responsabilitat. Crec que el treball ha quedat boniquet de deveres, amb unes formes actuals i una forma creencial que explica pel futur el moment social que ara vivim. Què agrade. Com en tantes altres coses que he anat fet pels anys, que prompte siga oblidada la meua autoria i passe a ser el text un fet anònim, i per tant comú, aglutinador, propi i distintiu i, per tan,t estimat pel veïnat. Seria el millor regal per a la meua ànima enamorada del dir i fer de la gent que m'envolta...
Prompte tindreu més notícies meues. M'agradaria començar l'any nou amb la gràcia que mereix, amb la vostra desitjada visita... I si m'he portat bé, igual s'acompleix aqueix desig meu de regal. Si en la cavalcada de Banyeres de Mariola pogués tindre l'ocasió de saludar-los, ja no dic res d'abraçar-vos, seria per a mi una cosa més que gran.
Fins ben aviat. Salutacions als tres plegats. Però en aquestes coses de l'adéu, també és necessari passar al detall... a Melcior de part meua (no pots imaginar-te, majestat, la meua admiració, bo..., o sí, ja em vas vore plorar-te a Alcoi la primera cavalcada), a Gaspar de part d'Abel, de Saül i d'Alberto, i a Baltasar, records de Tere i Noemí. No els oblideu, ni a ells ni als meus familiars, als amics i, sobretot, als tants nebots que tinc escampats per Alfarrasí, Benigànim, Muro, Cocentaina, Ontinyent...
Vostre, sempre, perquè sou jo.
Sergi Carrasca.