Ontinyent, a 22 de novembre de 2015.
Estimades i estimats.
Em sabeu abocat a les causes perdudes en la memòria que constitueixen la saba de la nostra cultura social. Per això mateix, he esperat fort temps poder celebrar el meu escriptor preferit, "l'inventor" (m'ho permetreu) de la nostra literatura, si no de la nostra llengua literària... Ramon Llull és per a mi un ànim, un redreç constant. Hi ha qui va al fisio, jo llig Llull en voler reiniciar-me. Cada vegada que m'hi aprope reactualitze el seu missatge tot deixant de banda la beatitud beata però quedant-me amb la seua voluntat pedagògica, la generor d'idees, conceptes, imatges, fórmules... Ell volia explicar Déu i a mi m'arriba tota la bellesa amb què l'explica.... No debades el vaig descobrir de ben adolescent, meravellat fins el plor amb el "Llibre d'Amic e Amat" que tant i tant m'ha marcat..., per això, en la capçalera que li he dedicat, figura el primer dels versos que li vaig llegir. El duc tatuat al cor i l'he provat a posar en pràctica, literalment fins i tot..., bé em coneixeu els qui m'estimeu.
Perquè m'estime fins a la devoció el Doctor Il·luminat. Fins i tot, i literalment de nou, és ell i el seu art i la seua vida qui enllumena les meues nits (i ara, els més amics es faran un fart de riure, perquè només ells poden entendre de ple aquesta literalitat...).
El divendres 27 comença la celebració d'un any que la nostra societat li dedicarà, en memòria del 700 aniversari de l'apedregament de Bejaïa i la seua consegüent, o no, mort... Quina ocasió millor per compartir amb vosaltres -de manera senzillíssima, i no patiu que no doldrà- els seus escrits...
No sé si ens soportareu un any sencer de Lul·lisme en vena. Supose que sí, jo no pare de llegir-lo i rellegir-lo i cada dia més em meravella. El que farem és passar-vos de tant en tant algun textet, val? Cosa digerible, perquè en feu tasts menuts. I si vos agrada, ja vos capbussareu en el tant que va fer l'home... De moment, ja li veieu l'espai principal que li dediquem. Ja anirem movent-lo de lloc tot depenent com vaja passant el temps, que mai no se sap... Desitgem tant poder descobrir-vos la seua saviesa...
Per la nostra banda, li preparem un homenatget íntim, a Can Carrasca, amb la cosa aquesta de l'aniversari. Prompte en tindreu notícies perquè pensem anant parlant-vos del tema. I qui sap si acompliré a l'any que ve el desig de visitar el lloc on reposa a Ciutat de Mallorca... La intenció la tenim, potser a Pasqua...
