Cocentaina, dissabte 24 d'octubre de 2015.
A última hora, perquè tinc la memòria allà on l'hauré deixada, m'avisen que hui representen al Teular una obra sobre Corella. Baixe apressat i amb ganes. De tan ple, no sé on seure... Un joguet.
Ja podeu dir-me que si tal, qual, blanc o negre. Si de veritat vull cavelleria, amor i paraula, i partitura no sobrevalorada, només em cal mirar cap amunt, a la lluna quadrada en el ple, eterna, i seguir caminant pels meus carrers, venes i artèries, mig foscos i del tot buits. M'agrada tant i tant passejar pels racons de la meua adolescència enamorada. Encara guarde la sensació d'aquelles cosquenelles de quan pensava que podia girar el següent dels cantons en qualsevol moment i...
La Fira va prenent els carrers. Acabe en ella el passeig. És una sort immensa poder viure aquest tast xicotet i primer, aquest pròleg incert... Enguany, i encara gràcies, la Fira em serà Fira: només arribar al poble, sobresurt en verd i blanc la silueta inconfundible d'una gegantina nòria. Mai no ho havia vist. M'ha enlluernat... I que ens acompanye el fred.
I sí. Parle amb un amic que insisteix a dir-me que potser seria bonic instituir açò del teatre per a la setmana abans de la Fira; pòrtic luxós i tal... Sempre, responc, que deixen pas a altres autors; els bons actors ja els tenim, i els intèrprets de la música.
Sincerament, xovinitzar la glòria no és una bona manera d'afrontar les coses. Ni banalitzar-la. Fins i tot la difusió, la popularització, exigeix d'un rigor, com a mínim pedagògic...