Carcassona. A onze d'octubre de 2015.
Carcassona m'encercla i jo em sent ple del goig
aquell d'infant que no sé dir mes voldria.
Barbacana del migjorn, m'encaste en la memòria del tampoc,
mènsula de calaforres que de mi mateix em gurdallen,
un cop sobre la torre que sóc, m'esmerce en entaular defenses superiors.
Tot serà la força de sageta, que l'oli és tan car
i cal preuar-lo a tall d'aigua bevera.
Faig el torn de volta pels panys emmerlats.
Contrareste les imatges de l'ara amb les somiades
o vistes d'altre segle, jo no sé, però ho tinc clar:
d'on vinc no em preocupa, ni massa ni gaire,
i en perir, tornaré allà d'on vinc.
Mes de major, ja sé bé el benefici:
de dimoni sabater, veí de Carcassona.
