Dictadara...

No està el forn per a certes coques, però ens pasten una dictadura encoberta i nosaltres seguim a la nostra, empassant-nos tota classe de rodes de molí arrossegats per la por a mesperdre. I és així com en deixar fer encara ens condemnem a seguir patint pels segles alguna d'aquelles horribles malediccions de l'infern clàssic, siga la que et fa créixer el fetge perquè a la nit vinga el voltor de torn a rosegar-te'l o la de la pedra que regola muntanya avall una vegada l'has feta pujar al capdamunt... Res no prova que les elits que ens governen i que no hem triat no siguen les pubilles directes de passats règims totalitaris. Dóna igual el caràcter formal de l'estat, ni l'estat mateix. Qui mana mana i bé s'encarrega de deixar-ho clarament resolt. I quan convé la crisi la forcen, i quan convé la recuperació pròpia ens esclafen més encara als qui no tenim la sort de poder alçar el cap més alt que no l'aigua aquesta amb què ens han obsequiat i que ens ofega... I nosaltres, que no hem aprés encara res del rol d'aquest joc malèfic, encara se'ns cau la bava quan observem el món de fantasia que se'ns ofereix a molt bon termini de pagament ara que ve Nadal, tot oblidant lluitar, la lluita en si, la possibilitat de revolta, la idea mateix de superar la nostra posició de borrèc-hòstia propiciatòria. I omplirem els nous temples comercials, devots com som, del consumisme atroç per deixar-nos el sou i el bou i la mula... I discutirem, teòlegs de temps com som, sobre quin és el Déu suprem que mereix la present edició del Baló d'Or... I per més que els temples vells estiguen buits, el govern de torn farà que fem i ens regim segons la normativa arcaica d'esglésies que, per més que posen a l'aparador a tall de referent titelles amb el posat d'un psicòleg argentí, no deixen de ser llops d'aparença cèlica i pragmàtica diablesca..

Tot plegat, un poti poti amarg que cal prendre diverses vegades al dia. Cada vegada que comproves com els drets guanyats d'anys se'n fugen dispersos en el vent de la mentida i de l'oportunisme ben dossificat i millor publicitat. I nosaltres, com deia aquell, pastant com a ovelletes del nostre betlem...