Ai, com ho passàrem de bé. Deixem-hi doncs constància del fet. Contra tot pronòstic fou una de les nits més interessants que hem passat. L'Skype, que fa miracles..
I és que vos contaríem tanta cosa... La primera que estem contents d'haver fet la guia que vos facilitàrem ahir. En poc ens vàrem equivocar... Una producció lamentable per part de la televisió austríaca, farcida d'errades lletges, que enfosquien un gran espectacle, ben gestionat pel que fa a tota la resta d'aspectes. El començament mateix, amb l'ascens físic als cels de santa Conchita Wurst mentre els Nens cantors de Viena entonaven aquella admirable ascensió a l'Olimp Mistèric entre pluges d'oripell postmodern avançat..., res, que va transformar el/la cantant de l'Svarowsky lil·là en una nova icona sacra eurovisiva supergai...
I quant de bes? I quanta protesta contra l'homofòbia testosterònica russa cada vegada que algú nomenava el país dels tsars? Ausades que vam passar nervis en veure que guanyava i guanyava i anava a guanyar la marilin gagarínica sense que ni Suècia ni Itàlia pugueren fer res per evitar que, l'any que ve, mig auditori fora gasejat on mes cou.. (i em perdoneu la barbaritat. Si Speranza Aguirre pot dir que si guanya un partit serà la darrera vegada que votarem en llibertat, jo puc dir el que em rote del tio Vladimir). Algun dels xiulits que es sentien a l'auditori vienés, segur, arribaven via directa des d'un raconet d'Ontinyent, més recte que no les connexions amb Portugal. Sempre falla tot quan Portugal es posa pel mig?
Això. Que va guanyar el presentador suec que tothom insisteix que està tan rebò. Amén.
A l'any que ve, consultarem els preus per pujar a Estocolm. Si anem, no deixarem de visitar la primera tenda d'Ikea..., coses d'aquelles tòpiques que et vénen i que acaben per ser inevitables, com l'hòstia espànyica.
D'entrada, dir que els comentaris dels presentadors de TVE ja no esglaien de tant patètics i continuats com resulten, pels segles dels segles... Bé, ja sabem que a Spain li tenen tots mania i què collons han merescut per la maledicció aquesta que pesa sobre ells que va fer que Edurne quedara la vint-i-una amb tant mala fortuna. Senyors, tan senzill com és... El primer que cal dur no és una bona cantant només, que la varen portar per més que, ara mateix, aquesta xicota és un "més del mateix" inevitable...
Cal una bona cançó i aquesta no ho era, per més que s'empenyen tots els senyorecos catòdics en pujar-la per crear ambientet i bon roll televisiu hipernacionalista. Bones cançons resultaren les novedoses de Bèlgica, Letònia (amb el pitjor vestit de la nit i tot que duia la xicota aquella i com va quedar de bé)...
O el magnífic debut d'Austràlia (que seguim aplaudint. Això era veu, això era melodia, això era ritme, això era muntatge). Als espànyics no els va eixir bé ni la coreografia. Què és això d'imitar constantment a Son Goku a cada crit cristianoronàldic?
I el robatori del vestit de Caputxeta Vermella- Arquebisbe Cañizares, amb el ballarí avançant-se i fugint per darrere com un lladre de còmic... I, senyors, cal fer bona cosa de màrqueting. I si el de dins de casa el fan com el fan, com serà el que faran fora? Amb tal vídeo promocional poden arribar on?
Amb la seua política europea? Amb la pudor que fa fora (i dins també) la "marca spanya"... Ni els vots de Portugal arreplegaren... Au, a plorar al vàter de casa el per què, per què, sense afrontar, a tall d'adolescent supramalcriat de seixanta anys, els problemes... I busquen per favor una presentadora que, en les votades, no els faça quedar com uns cotxinos amb l'anglés. Allò del "go tu", literal, ens va fer quasi pixar del riure, i plou sobre mullat (recorden els "oits punts" de l'any passat?). Ni propòsit d'esmena tenen... Volen caure simpàtics? S'han plantejat en cantar en anglés? O en la "lengua del imperio" mateix però amb cançons que no parlen d'amors patètics setanters i violents contra les dones... S'han fixat vostés que ha guanyat una cançó que parla de les dificultats d'un xiquet per integrar-se socialment? Que Romania parla del dolor dels xiquets davant l'emigració? Que Russia clama per juntar milers de veus sota una mateixa bandera..., que deu ser la del seu govern actual vist com tracten Ucraïna, per exemple, que ja ni pot anar a Eurovisió..., que França reivindica la persona i la seua dignitat. L'amor, l'amor..., l'amor i el tòpic se'ls pot permetre Itàlia i en italià. És el que d'ells s'espera...
Deixem pas, precisament, a la força tifònica d'Itàlia, al bon roll d'Israel, a la licantropia abjaça, al xarleston burleta del "Guaiominí", a l'esportivitat dels dos països germànics que es quedaren amb zero points i això que un d'ells jugava a casa... Quedem-nos amb la princesa sant jordiana draquessa de Geòrgia, amb el flowerpower lituà, amb l'estètica estònia, el trist copia-i-apega de Grècia, l'esplendidesa sèrbia, la formalitat ètnica de Montenegro, la dignitat enorme francesa, la xica de la corba noruega, les maletes tristíssimes romaneses...
Tot cap en Eurovisió, i això és un vertader goig, a no ser que l'impresentable del jurat moscovita faça el rus votant-se a ell mateix amb dotxe punts... Per això, per la diversitat brillant d'aquest confeti multicolor que representa un continent (i les seues gegantites antípodes) on tothom es mata fisico-políticament amb el veí i després el vota en el Festival de la cançó (exepte a Espanya...) i que només està unit per la laca de tanta diva... Som herois, realment... Tenim Viena preciosa com ella sola. Veurem què diuen a l'any que ve pel nord. Ja tenim "mono" i només han passat poques hores. La de meravelles que ens esperen...
