Salutacions ben cordials des de casa nostra. Teníem previst viatjar aquest cap de setmana a Viena, però no només no ho hem fet sinó que per a nosaltres serà un dels festivals d'Eurovisió més rars i tristos que..., però no anem a amargar a ningú la jornada, que ja farem per riure'ns... Perquè si per alguna cosa serveix açò de ser eurofriqui (i vosaltres segur que ho sou també si esteu llegint-nos ara...) és per passar-ho d'allò més bé oïnt, criticant, anotant, calculant, burlant, emocionant-nos i protestant per una cosa que no canviarà el món ni ens donarà de menjar... Però i què? Com de bé que estarem al final, satisfets i esgotats, i amb ganes àvides que arribe de nou el procés... Quin vici, vitat?
Per no perdre'ns, farem uns quants punts que considerem imprescindibles d'aclarir perquè si algú vol jugar amb nosaltres al joc aquest de l'Eurovisió...
1.- Enguany el Festival es fa a Viena, Àustria, perquè l'any passat va guanyar a terres daneses el senyor Conchita Wurst amb una cançó digna d'una pel·lícula de James Bond (que sempre cuiden molt aquestes coses de l'acompanyament melòdic) i que va resultar ser també la millor, l'única a recordar... I realment, de l'espectacle, el millor serà de nou veure en acció Conchita, com a presentadora en la Green Room, el lloc on esperen els patits concursants i van fent corda dels seus nervis. Ho ha fet ja en les semifinals amb tal èxit que eclipsa absolutament les tres pàmfiles que han col·locat com a presentadores veges tu per quins mèrits... Conchita, hui, es consagrarà com a autèntica Diva mundial.
2.- Àustria, un classicisme que vol vendre's com a postmodern i no ha aconseguit un nivell òptim a nivell d'organització ni imatge. L'escenari està molt bé. Fóra com fóra, tothom sabia que seria un pas enrere respecte la meravella absoluta, tècnica i estètica, de l'escenari de l'any passat. Han innovat, però, amb un sostre mòbil d'allò més interessant que, per desgràcia, els realitzadors de la tele austríaca, no aconsegueixen fer lluir... Ja veureu els errors constants en la imatge marquen la vetlada. No s'ho trauen dels dits...
3.- No hi ha cap cançó que puga passar a la història del Festival (amb l'excepció de la que guanye). Gairebé totes són més del mateix, talladetes per un mateix patró. I la que guanye, només la recordarem en el futur els friquis... Res de Dima Billan, Alexander Rybak, Lena. Absolutament res d'Eufòria... Així que conformeu-vos, si vos agraden les cançons, amb oir ben oït (i vist) el cantant suec, i les cançons de Bèlgica, Montenegro, Estònia i Austràlia...
4.- Si vos va aquest altar del kisch que és el petardeig, obriu bé els ulls quan cante Sèrbia, tot un espectacle...
5.- Allò que es diu adotzenat, tòpic i mandrós però efectista als ulls, té l'altar major a Rússia (el vestit il·luminat és preciós). Albània també... I si ja voleu cosa gastada, Hongria..., quan actuen els magiars pot ser el millor moment per treure el sopar a taula. Ah, i per a pastós, Polònia; en tooooots els sentits.
6.- Serà de destacar l'actuació d'Il Divo per Itàlia. Guanyarà. No és una cançó que meresca massa (fóra de Volare, que tampoc no va guanyar, poca cosa interessant ha guanyat mai d'Itàlia...). Almenys ens hem rist amb el vídeo de presentació (per més que la palma de vídeo coent se l'endú, definitivament, Espanya). Ai..., hem dit Il Divo? Perdó, perdó, perdó... Quina confussió..! És Il Volo. Portem un roll amb les marques blanques...
7.- Voleu ballar? Israel, un grup d'allò més gai..., Regne Unit (el meu Uaiominí...), vos sorprendrà..., Alemanya, ballareu temes ja escoltats...
8.- Parlant dels gais... Bé sabeu com s'ha convertit Eurovisió en una Meca pel món LGTB. Val. Però no intenteu contar les banderes que hi veureu... Hui es confirma la cosa de l'entronització gai d'Eurovisió. Ho podreu comprovar...
9.- Ah. I enguany hi ha part fosca... Els Abçajos duen una mostra crepuscular de licantropia... I Geòrgia..., si algú sap dir-me qui és la cantant, si Sant Jordi, la Princesa o el Drac, que m'ho faça saber.
10.- La favorita de tothom, a banda d'Itàlia, és sense dubte Suècia. Fixeu-vos en l'actuació. No he vist mai de la vida una lligassa tan ben trenada entre imatge, escenari i cantant. Com si tota la parafernàlia s'hagués fet perquè guanyàs el cantant suec. Ho disfrutareu...
11.- Si arribeu tard al Festival, tampoc no passarà res. Vos estalviareu la cantant d'Eslovènia... Amb gestos estúpids i moviments rars, em va posar taaaaant nerviós escoltar-la... Mala manera de començar la magna gala... Armènia i Grècia, també les podeu saltar enguany, si vos apreta el pantaló, ja sabeu, corrent a orinar mentre ells belen...
13.- Si sou espanyols, no espereu massa. O bé quedarà molt bé l'Edurne aquesta, o se'n tornareu amb un zero entre les cames. A saber, amb aquests experiments mai no saps què dir, com els pegarà als europeus. De moment, el vídeo és el pitjor amb ganes, la cançó lletja, la lletra estúpida, la cantant del muntó... Només per la coreografia (que m'agrada) els salvaria..., Però que la xicona és contorsionista ja ho va demostrar a la tele, a "Tu cara me suena"... Res de l'altre món tampoc. Si guanyara, seria una pena fer-ho amb tal muntatge barroer.
