Val, d'acord, ja ha passat una setmana i escaig, però què voleu que faça si ja no sé on tinc el cap i em vaig deixar la càmera de fotos on no tocava? Quin cap de setmana més dolent, amb el mòbil amunt i avall. Però bo, per fi puc penjar-vos alguna cosa del que fou l'intens matí del 23 d'abril al meu institut del sud del sud... Això sí, m'ha costat també trobar fotografies on no aparegueren alumnes, ja sabeu com estan posant-se, i amb raó, les coses aquestes de la protecció i tal. Si apareix algun serà de gaidó o de ben lluny i, això sí, perquè li he preguntat abans...
I començarem per la meua paradeta, que ací es veu gairebé completa. Sembla xicoteta, però d'això res, que la feinassa va ser d'aquelles bones. Era el lloc per intercanviar llibres... 99 intercanvis vàrem fer... I el millor de tot és que, com que van haver persones que varen cedir llibres barat a res, ara tenim uns seixanta que pararan on cal, en la biblioteca del centre perquè tothom puga gaudir-los. I hi ha de tot, i tot interessant...
Els professors i professores, coordinats per Maribel, van preparar un fum d'iniciatives. Ací teniu un moment del campionat d'escacs. Què no han format els alumnes un club i tot! No vos ho podreu creure, va eixir del campionat que feren de futbet abans de Pasqua. La vida, que pega moltes voltes... He, he, he...
I a la llarga marquesina, protegits del sol, les paradetes de bijuteria, dolços, marcapàgines... I ací no es veu, però Montse va començar a fer un gran mural... A l'any que ve, igual m'anime jo i prepare un mural draconià... Ah, per cert! A banda que els dolços estaven molt bons, vull dir també que vaig flipar amb els sabons fets a partir d'oli reciclat. Si quan dic que estic tot el dia envoltat d'artistes...
La final dels escacs. Fora del Saló d'actes perquè aquest estava a gom d'alumnes que volien participar en el concurs de microrelats... No em va estranyar gens que els finalistes foren els qui foren... Bona gent!
I res, un matí per a recordar no pot acabar al meu institut sense una actuació de la banda. A mi em van regar, perquè West Side Story va sonar d'allò més bé i em va entendrir cosa bona. això és el que té ser drac...
