Des que vaig aprendre a dir que no, ja no participe en cap projecte que se'm presente si en veure'l o escoltar-lo no m'enamore.
És una sort això, perquè et permet valorar més la vida, en possibilitar una dedicació diferent, amable... Si no fos per les presses, clar. Perquè amb tres anys de treball intens i meravellós, la rapidesa amb què ens ha caigut damunt la correcció i la presentació... Ai Joan, jo que arribe ahir a ta casa pensant que havies ajornat la convocatòria, perquè no sabia res de tu... I em trobe el fandango! Que vols que parle? Com vaig a llegir el pròleg que t'he escrit? De cap de les maneres, caldrà dir alguna cosa nova. Sort de les festeres, que vendran el llibre per tot el poble... Sort dels lectors, que tant bé ho varen fer... I sort de Jesús Barranco; quina persona tan magnífica, xe, amb aquelles dues cançons... Què podia fer jo sinó lloar la teua tasca i lloar la festa i el veïnat que la sustenta? Encara com m'interrompia amb tanta gràcia la senyò Pepica, recolzant tot allò que jo anava dient del llibre, sobretot les referències a l'anecdotari... Quan la dona es veié entrar el xop pel carreró seu i que calia fer-li lloc dins de casa perquè no hi havia manera que passara..., mira com se li ha quedat a dins que ahir ens emocionava a tots rememorant-ho... No vaig estar a l'alçada de la gent magnífica que ens acompanyà, ho tinc clar. Però no em preocupa, estàvem a casa i amb gent de casa. La gent que sabrà estimar aquest llibre, imprescindible per tots aquells que s'estimen el Palomar, i la Vall també, i de bona veritat.
Per cert, que el dia del Xop, cal que m'acompanyeu a ca Pepica, que vol ensenyar-me un quadre que té de la Mare de Déu dels Desemparats...
Anem a pams i m'explique. "Més que una festa. Crònica recreada de la festa de maig de 1950-1980", obra de Joan Sancarlos i Martí, palomarenc de pro, bé ho sabeu, narra de manera distesa, molt informada i puntual la vida festiva, paral·lela a la del poble, de les festes maials. Ara mateix, vos vindrà al cap el Xop com a element totèmic inqúestionable, pal de paller de tantes coses positives, però les festes també recullen els Pastorets, el ball de la Bandera i molta cosa ara perduda, ara canviada... La lectura és molt interessant, i els dibuixos que l'acompanyen, aquarel·les d'un art inenarrable. Una manera de fer història de la de debò, la que no es deixa a ningú pel camí. On tothom suma i on la lliçò de vida apareix a cada racó...
Per això vos aconselle que feu el possible per adquirir-lo i, si voleu, vos avise que cinc d'aquestes aquarel·les, junt a un text meu, les ha editades a part, pels col·leccionistes recalcitrants. El vendran les festeres, i el dia del Xop pot ser un bon moment per arreplegar-lo, mentre disfruteu d'una festa única de debò.
