Santrafel, a huit de maig de 2025. Aparició de sant Miquel al Galgano.
L'altre dia, ja en Seu Vacant, vaig fer-li una pregunta al tio Paco que només va meréixer que un somriure sorneguer dels seus... Si tu haveres arribat a papa, Paco, quin nom hauries triat pel teu pontificat... Ei, que el seu va figurar en una de les ternes que li presentaven a Franco "la Culona" perquè no el triara com a bisbe...! Poca broma!
I és que, això que un papa, en prendre el càrrec en ser elegit pel Conclave, canvie el seu nom propi mundà per un de nou amb que se'l recordarà, a mena de rei europeu, com a rei caduc europeu que és, té la seua tradició dissimuladora de a quina família pertanyies, com generalitzadora també. I ve de lluny; atén, que va assentar-se al segle IX! I és que diuen que el canvi de nom també era un canvi d'ànima i voluntat, clar... Què Jesucrist mateix no li canvià el nom al pescador Simó pel de Pedra per plantar-hi a sobre la seua poca resistència aparent (seria pumicita, "pómez" pels amics castellans i els castellanitzats, o d'albarís?) la mateixa estructura de l'Església?
El primer cas conegut és el del papa Joan II, del segle VIé. És que l'home s'anomenava Mercurius... I clar, podia un papa dur el nom d'un deu pagà? Mai de la vida. Se'l canvià i ací pau i després glòria! I vinga, tots a seguir el costum però per una raó més pràctica encara. Quan ets italià, no passa res dins la Cúria. Però els punyals es redoblen en nombre i velocitat de vol si vens de fora... Què fer quan vas a Roma? Doncs fer com els romans, dona! Agafes un nom amb bones referències prèvies, tradició que diuen, i sumes un palet al dígit corresponent! Què no és més fàcil també dir Joan Pau II que no Wojtyla? Benet equisuvepalito que Ratzinger (jo li deia Màtzinguer quan es va fer famós sent jo menudet amb el cas del Banco Ambrosiano...), o "Francisco" (perquè fins i tot els qui van de més valencianets per la vida "Francisco" li diuen) que no Bergoglio? En cas contrari, els romans arriben a canviar-te a la seua el cognom... Mira el pobre Alexandre VI de la Torreta de Canals que me'l borgianitzaren sent Borja!
Doncs això, que els canvis són ja tradició, i les històries que els comporten d'allò més curiós. L'últim papa viu deia que volia dir-se Joan XXIV, per continuar simbòlicament les reformes del "papa bo" sant Joan XXIII (el que té carrer a Santrafel, el "papa nazi" endevina on el té a Ontinyent...). Però en abraçar-lo un company cardenal abans de dir públicament el seu nou nom i dir-li que havia de ser el papa dels pobres, pensà en dir-se "Franciscvs", com el "poverello" d'Assís... Per més que, en un primer moment, els comentaristes vaticanistes ho atribuiren al fet que, en ser el primer papa jesuïta, el nom feia referència al fundador de l'orde, sant Francesc Xavier... Ves a saber qui té raó, el que ell mateix contà del Conclave se'n va tant dels que han contat altres cardenals que hi assistiren (tots ells excomunicats haurien d'estar de facto perquè, l'únic que pot badar boca, és el papa...).
Quin serà, doncs, el nom que prendrà el proper papa? Dependrà de la seua ideologia vestida de sentiment. El que és clar és que serà molt simbòlic, que és, ja veus, el que s'estila... I en saber-lo, podrem veure cap on aniran els trets d'aquesta escopeta de fira que és l'endevinament vaticanista...
Quin serà, serà? Segurament demà ho sabrem, que hui és el segon dia de Conclave i les coses semblen encara fum (negre...).
Joan Pau III si és fatxa? Benet XVII si vol fer-se passar per intel·lectual però feble? Francesc II si es vol aparentment continuïsta? Pau VII? Joan XXIV? Píus XIII? Lleó XIV? Gregori XVII? Climent XV? Innocenci XIV? Alexandre XIX? Urbà IX? No seria graciós que es diguera Sixt VI? Marcel III? Juli IV? Adrià VII? Calixt IV? Nicolau VI? Eugeni V? FèlixVI? Martí VI? Bonifaci X? Celestí VI? Honori V? Martí V? Lluci IV? Anastasi V? Víctor V? Anaclet III? Gelasi III? Silvestre V? Esteve X?
I si repren un nom d'aquells únicvs i del tot medievals? Pasqual II? Teodoric II? Adalbert II? Damas III? Agapit III? Marí III? Landó II? Cristòfol II? Teodor III? Romà II? Formós II?, (l'executat després de mort, i jutjat, no crec...). Valentí II? Zacaries II? Constantí II? Sisini II? Conó II? Agató II? Donus II?, deixa'm que ho dubte...). Deodat III? Vitalià II? Teodor II? Severí II? Sabinià II? Pelagi III?, (massa patriòtic espànyic?). Vigili II? Silveri II? Hormisdes II? Llorenç II? Simmac II? Simplicvi II? Zòsim II? Siricius II? Liberi II? Marc II? Melquíades II? Eusebi II? Marcel·lí II? Gai II?, (eixe si que seria una bomba, sí...!). Eutiquià II? Dionís II? Corneli II? Fabià II? Anter II? Poncià II? Hipòlit II? (ja em partia jo de la sorpresa...). Natali II? Eleuteri II? Soter II? Anicet II? Telèsfor II? Evarist II? Llí II?, quina tela...
I si estrenara nom actual? Com sentaria un papa Usnavy, Kevin (com l'actual Camarleng), Aiden, Líam, Yotuel, Edgar, Ethan, Natzan, Enzo... Ves a saber si apareix un papa d'algun confí lingüístic que ens aporte un nou color fins ara desconegut entre els nostres antropònims...! I si tenim ja dos Joan Paus, imagina't la de combinacions interessants que poden donar-se... Un camp més ample que no el dels culebrots sudamericans televisius... El més divertit és que, en un mes, ja ens l'hauríem fet nostre, veritat?
Jo, personalment, apostaria per un primer Lluc, o un primer Miquel, o un primer Manel... O algun dels noms monosil·làbics que tant s'estilen ara en el nostre parlar... Ot, Quim, Pol, Nil, Sal, Blau, Quec, Temps, Boi, Blai, Rai, Nai, Meu, Biel, Jan, Uc, Iu, Quer, Sol, Mar, Nit, Om, Arç, Món...
Un servidor no podria ser mai papa, perquè no he estat primer creïlla, clar... Però si m'hagués de pensar un nom, i amb el que m'ha costat arribar a dir-me com em dic, triaria Sergi V!