La Vall d'Albaida, a dilluns dèsset de juliol de 2023.
Matine molt després d'una nit abrasant i ennuvolada. És el primer dia d'allò que ja podríem dir "vacances" si no fos perquè la dependència del telèfon que qualsevol humorada és estricta. Ja que vull caminar quan fa més fresca, que poca en fa, baixaré a fer un tomb al poble que habite i on, dins de ben poc, també provaré a viure...
Baixe a l'Ajuntament. El Castell de Festes ja hi és present, cada any ben muntat i desmuntat... Mentrestant veig que ni tant sols la plaça s'hi salva. El mos que deixa veure el Tossalet de Sant Miquel ja és tot verdenc sobre l'aïllant tan groc al que ens hem benacostumat i ens sembla ja l'etern...
Tires cap el Porxet i veus que havent-hi ara tan poc tràfec, encara deixa marca sobre el sostre de pas...
Sí és així com tenim el "centre" que s'hi veu, el que ix en la foto...
I se m'ocorre tirar cap a la plaça de Baix, en un descens gens èpic, però sí molt tràgic, a l'abandonament total... Ai, mare!, que et jure que voldria dir alguna cosa positiva d'aquests llocs que tant m'he estimat i ara m'enquimeren... Mire i remire, tot tan gastat...
Recontrapense com hem arribat a aquest punt i no tinc dubte. Sí, i tant que la desídia ha estat complerta i això que el canvi del paradigma social havia estat ben anunciat: allà on no es puga aparcar, la nostra societat rebutjarà viure...
Què qui de l'ara mateix vol habitar torretes altes, protegides contra la vida moderna a través de lleis de protecció inhabitabilitzadores... I tan humides, i tan difícils d'adaptar a la necessitat d'ara... I on vas a comprar quotidianament si s'ha acabat el comerç de barri perquè només s'ha recolzat el gran comerç concentrat a una de les zones industrials a les quals no pots arribar sense vehicle i... Solució?, el que no deixa, deixar-ho..., deixar-ho morir, que és caure.
Perquè si esperes que el pare-estat et subvencione qualsevol refeta, agafa bona cadira i quemenjar i perbeure... Pel que he estat constatant, ni una bona cabassada de milions adoba el problema, no... I tampoc no cal tampoc crucificar del tot els polits de l'ara. Les instàncies públiques tampoc no són empreses immobiliàries i ara, després de tants anys de plans de recuperació aturats per falta de diner, es troben que el que cal refer és tant... I res, que han optat per començar la casa pel fonament, quan el fonament no es veu (que és l'assentament de muralles i talussos) en una societat on només interessen que les façanes i la pressa... I en ser tant i tant lents els terminis del joc públic, cada vegada estem més a prop de l'etern, del gori gori, vull dir. I què li farem? Façanes precioses amb buits interiors? On està, també, la iniciativa privada? Però clar, i la conscienciació de la necessitat? I els impediments pels voluntaristes que ho intenten?
Hi ha tanta "i" com tant de "però". Sempre serà més fàcil, i barat, cantar les absoltes. I lluït també, quan el que es busca és el vot. Com és d'injust aquest pensament, però com de bé s'adiu a l'ara sempiternament electoral...
Doncs bé, vinga a fer pujades i baixades vora barranc que no es veu encara que duguen a cap lloc i ja vorem amb què ens sorprendran...
Perquè seguisc a la Cantereria. Al Pont Vell ja he trobat alguna pintada, que eixa és encara una altra, la porqueria de qui fa malbé el comú... Arribe més enllà del llavador i em mire el gran solar que ha quedat de la Cantereria Baixa i dubte molt que encara no s'amplie l'enderroc més encara, car hi ha cases que de quatre o cinc no se'n fan una, i l'estat seu em sembla més que lamentable de cara a qualsevol possible futur...
No sé si passejar-me per més parts del poble en propers dies... Per més partidari que jo siga dels esponjaments, de la reforma profunda i cirugiana per salvar part de l'allò malheretat que puga salvar-se, igual m'agafava un mal cobriment de cor davant allò que se m'anuncia: has estat tant de temps lluny del teu poble que ja no te'l veuràs tan teu en quan te'l mires en recordar-lo com era i veure'l com el veus. Tampoc no t'eixiran els comptes perquè no fa, certament, tant de temps que... Com si estigués de cos present al tanatori real dels que és la vida.
Poble vençut? Jo sempre he cregut en la resurrecció dels terrats...