La Vall d'Albaida, a dilluns vint-i-un de març de 2022. Dia Mundial de la Poesia.
No sé si vos he contat que enguany m'ha tocat compartir Àmbits d'eixos a Primer de l'ESO..., sí filla, i Quarts, i Segons de Batxillerat, i... I anem de cap...! Per fortuna, bé que du les regnes la professora a la qual em toca ajudar, que és una preciositat de persona i una gran professional... Quina sort poder treballar amb María José Aroca, d'Onil..., quin temple i quina capacitat de fer! Però m'estalviaré ara mateix comentar-te el què pense d'aquest experiment amb gasosa desbravada amb que Conselleria deval...; que preferisc xarrar-te'n una de ben bona...!
De manera curiosa —per la coincidència temporal amb la celebració d'ahui—, vàrem arribar al tema de la Poesia aquesta setmana passada... I res, tot aprofitant les meues dues hores setmanals de participació, la professora va decidir, i jo del tot d'acord, que seria interessant fer una mena de "Taller de Poesia"..., i això férem!
La primera hora, vaig dedicar-me a explicar-los què és per a mi el fet poètic, que ja veus, em dona vida! Em va tocar parlar-los del cosset amb què apretem ben apretada l'expressió personal per donar-li forma rítmica i rímica, i au, vinga!, que via fora! A escriure poesia en la segona hora! I allò fou tot un espectacle...! Grups de tres dansant i tots pel mig, alçant-se a preguntar, a consultar, i nosaltres vinga a a rodar aconsellant, compartint les idees, flipant amb les que alguns tenen tant dins i com les treuen... Què podies esperar de gent tan activa i bonica?, una hora caòtica del tot, i preciosa, que em demostra que són versos nets, els xiquets i xiquetes, i per tant versos lliures... I enmig del caos, va i ens visiten el Director amb la Inspectora...!!!
Alegria, alegria!, que els poemes que varen eixir en aquell moment tan rebonic com estrambòtic han acabat sent d'allò més interessants i els llegirem hui a l'Institut! I amb dibuixos i tot que els han acompanyat... Per tal que els pugues conéixer i que quede constància de l'art dels meus estimats alumnes, ací te'ls penge, tant els que van escriure ells com el que vaig ratllar jo mentre ells anaven fent... Que ja saps que em cauen els sonets de les butxaques i encara no havia escrit jo res sobre les guerres que ens atansen. Ja et contaré com ha anat la lectura... Quina imaginació tenen...!
