La Vall d'Albaida, a dimarts 8 de març de 2022.
Diumenge passat, dut per la pluja, vaig arribar a Sueca amerat del tot, volia escoltar de nou, i prompte tornaré a fer-ho, a Ina Martí cantant Maria Ibars amb melodies d'Enric Murillo... Diuen que això és el que fan els amics, recolzar els amics... I jo no ho dubte, que m'estime molt aquesta gent, i sé que també bé m'estimen... A més, coincideix que aquest estil és el que, ara mateix, més m'arriba. I gràcies a ell, a ells i al seu tot, és que m'està sent més fàcil tornar a eixir de casa. Fins i tot m'he vestit amb colors per acudir-hi a la cita. Jugaven a casa i sempre és interessant veure com es eixe joc, jo que acostume a fixar-me en tot... Bon so, bona llum, bon treball i tanta complicitat a l'escenari m'admiren; perquè això no ha fet més que començar.
Vos deixe part d'allò mirat... No es pot voler allò que no es veu, i jo veig quina sort— ademés, amb el cor...
"Nit de fosca setembrina
d'agradívol recordar.
Es trenava per la mar
bella resplendor molt fina
es trenava per la mar
com un magnífic collar.
Les barques s'han ajustat
I han començat el quefer;
els fanals han llumenat
i tot peix enlluernat
els fanals han llumentat
i tot peix enlluernat
es confon amb un sol ver.
I eren els llums de l'encesa
els que exornaven la mar,
exaltant sa reialesa
o proclamant- la deessa
amb un magnífic collar".
d'agradívol recordar.
Es trenava per la mar
bella resplendor molt fina
es trenava per la mar
com un magnífic collar.
Les barques s'han ajustat
I han començat el quefer;
els fanals han llumenat
i tot peix enlluernat
els fanals han llumentat
i tot peix enlluernat
es confon amb un sol ver.
I eren els llums de l'encesa
els que exornaven la mar,
exaltant sa reialesa
o proclamant- la deessa
amb un magnífic collar".
"Barqueta menuda, coral que la mar
irada i moguda, no te pot gronsar;
Barqueta menuda
Estàs encallada, en un descans greu,
d'escumes cercada i amb la vela en creu.
Estàs encallada.
(Tornada)
La mar enfurida, rebuja ton pas.
Tu sents l'embestida i arrupida et fas.
Mires altes veles com van al quefer
mullant-te les teles a l´embat forcer
Mires altes veles.
I tu bé voldries relliscar el dany
i fer valenties i creure't més gran.
I tu bé voldries.
(Tornada)
Mes ets tan menuda que en un descans greu
Et sents ja vençuda amb la vela en creu".
"Tota la mar ha quallat
en rútils perles
perquè un estel li ha sembrat
fines esberles.
Ni la mes tènue boirina
torba l´instant
ni flam de vela llatina
romp este encant.
(Tornada)
Tota la mar és un pom
de roses blanques
que s'engrossen en el llom
d'ocultes branques.
Tota la mar és un camp
de flors revoltes
tota la mar és un llac
d'estreles soltes.
Ha arribat per a la mar
l´hora d'Amor;
torna sa veu dolç cantar
corprenedor.
Son mantell espurnejant
commou la brisa
i les costes de Llevant
besa submisa".
en rútils perles
perquè un estel li ha sembrat
fines esberles.
Ni la mes tènue boirina
torba l´instant
ni flam de vela llatina
romp este encant.
(Tornada)
Tota la mar és un pom
de roses blanques
que s'engrossen en el llom
d'ocultes branques.
Tota la mar és un camp
de flors revoltes
tota la mar és un llac
d'estreles soltes.
Ha arribat per a la mar
l´hora d'Amor;
torna sa veu dolç cantar
corprenedor.
Son mantell espurnejant
commou la brisa
i les costes de Llevant
besa submisa".