La Vall d'Albaida, a dissabte cinc de març de 2022.
Anit vaig meravellar-me de trobar-me, jo que no isc de casa, a Alcàsser, sopant de manera deliciosa tot compartint taula amb amics... Eduardo, Ricard, Ina i Enric... Quina alegria poder parlar de tot un poc, d'allò vist, oït o viscut, de poesia (car com va parlar-ne), de cançó, de... El meu goig completava a cormull un dia en veritat feliç. De nou fent quilòmetres per participar d'una joia comuna. Per fi amaina el temporal i sembla que els poemes de Maria Ibars que Enric ha musicat, ja pot cantar-los Ina, i amb un llistat creixent d'indret que els els demanen...
De primeres, val a dir que em meravella el plantejament i la retria de temes que tan bon grup de músics té a bé d'interpretar. Enric sap molt bé, molt, com fer per bastir un intel·ligent parat on lligar l'oient per fer-lo espectador. Públic difícil el d'Alcàsser perquè bona part d'ell allí hi era per assistir a uns reconeixements a trajectòries veïnals en vespres del Dia de la Dona Treballadora..., de totes vaig escoltar-ne abans del concert, atesa la poca coneixença que els cantants en la llengua pròpia tenen en la pròpia terra... Però a la quarta cançó ja me'ls havia atrapat Ina, amb tan bona companyia sobre l'escenari —realment espectacular, allò que dius el millor de cada casa—... Fins i tot, a la fi, els dubtosos estaven entregats i crec que Eduardo, autobatejat com encarregat del màrqueting, és el dia que més discos ha venut en acabar el tuacte!
Jo vaig tenir una mena de "dejà vu"... Em vaig veure fa uns anys assegut entre nervis a Almussafes, en el primer concert del tio Paco Muñoz en la famosa gira darrera... Jo afonat sobre la butaca, esmaperdut, meravellat del tot i tots ells neguitosos, protestants de religió perfeccionista vinga a retreure millores... Si aquest és el primer concert de presentació, vull assistir al darrer, perquè si aquest ha estat una veritable joia, com serà el darrer?
Va impresionar-me la serenitat d'Enric al piano, que sempre va dels nervis i ara no; i l'assentament cada vegada més notori sobre l'escenari d'Ina, que se'l posa en la butxaca i fa d'ama com si fos el seu corral i el seu carrer; i el descobriment de Frasquito a la guitarra, i el retrobament de Maryla al pelctre... En veritat, una vertadera alegria que tindrà multiformat i, espere, un bon recorregut que serà sempre cap amunt i avant!
La conversa no la canvie per res. Oir-los és un encís. Descobrir tants perquès, autèntica exultació. M'anote els consells fondos de saviesa que em dona Enric, i em meravelle en trobar-me'ls tan feliços per allò que la vida els està donant després de tanta lluita. Els seus somriures m'omplen, i en fan voler alimentar-me de felicitat... I després està la seua deferència cap a mi, no només per interpretar aquell poema meu que va per Paco, amb les tan tendres paraules que em dedica Ina allà a l'escenari, sinó perquè Enric també m'avisa que està preparant altra cançó sobre un poema meu...
I ací ja plore i tot, el que dedique als meus tios i la seua influència màgica sobre mi al poemari "Alé i trast, vint-i-set sonets a Cocentaina"... Són del cel, aquests artistes, del cel...
