La Vall d'Albaida, a vint-i-set de febrer de 2022. Diumenge de Carnestoltes.
Per més lluny que em trobe, perquè l'Horta valenciana em queda ja a anys llum en massa sentits, un servidor té el coret benimacleter. Així que res, com cada any, i per més que ni cos ni ment em deixen moure'm de casa, jo m'he trobat com a Benimaclet, amb el Moro Maclet, el Tirant, els Dimonis i la tanta gent que allí m'estime... Peli ha tingut a bé, i li ho agraïsc sobremanera, d'enviar-me la proclama d'Independència d'enguany que, supose, ha escrit l'equip poètic habitual. Serà com sol ser amb noves rimades partides i, per suposat, comediades... No, em sembla que enguany no... Ui, ara que la veig, és més explícita que altres anys...!!!! Xe, xe, xe; quants dels meus lectors s'hi ofendran... Com és de divertit tot... Doncs bé, Proclama avant... Quan aneu cap a l'Acadèmia aviseu-me i igual m'unfle de taurines diverses i vos acompanye...
No sé qui l'ha llegida ni si ha estat llegida. Espere fotos... Ja et dic, tan lluny del món com soc...
PROCLAMA D’INDEPENDÈNCIA
(Carnestoltes de Benimaclet 2022)
Benimaclet és lloc de molta llibertat,
de bona gent del camp, de menestrals i obrers,
que acull amb goig veïns vinguts de la ciutat
per fer el Carnestoltes amb joia i amistat
com a Tirants guerrers.
I no volem que cap col·laboracionista
d’aquell Regne d’Espanya, que tant ens oprimeix,
ens vinga a fer la mà mostrant sa cara trista
i menys encara quan la pesta espanyolista
ens roba el peix i el greix.
Així com diu Fuster, aquell prohom sagaç,
la dreta del país és molt analfabeta,
l’esquerra la segueix, de més no n’és capaç,
són pobres d’esperit i de cabota estreta.
Deixeu-nos franc el pas!
In siluam ligna ferre. Al bosc no li cal llenya.
Volem anar per feina i fer lluita com cal.
Països Catalans, aquesta és l’ensenya
de gent forta i valenta, tan dura com la penya,
que viu sense dogal.
Perversos són els jutges, també tots els fiscals,
que volen liquidar el català a l’escola
i fan sentències falses passant pels engonals
els drets del nostre poble de furs ben ancestrals.
Redéu, quina gentola!
Per més que encara som en temps de vil pandèmia
—que els nostres clàssics deien mal temps de pestilència—,
farem en l’Assemblea lliçons a l’Acadèmia,
amb veus cridant ben alt com a potent parèmia:
Volem la independència!
IN-DE-PEN-DÈN-CI-A