La Vall d'Albaida, a diumenge trenta de gener de 2022.
Per fi una festa com cal i pertoca... La rebuda del Rei Pàixero de Biar ha tornat a estar d'aquelles ocasions sensibles, belles... La senzillesa de cada element que la compon la fa més gran i lluïda, i més amb tant de temps com ens l'hem enyorat... Perquè aqueix fum dels fatxos i les fogueres que al seu pas van encenent-se, junt a la melodia de les dolçaines i el repic seguit dels tabals, amb els vítols que l'única majestat possible dins la república carnestoltenca, és el que fa poble, i és poble. I és un dels més bells pobles, tan per dins com per fora, tant d'ànima com de figura, embolcall i, sobretot, per sa gent...
Ens ha faltat potser aquella aroma sumada dels dolcets i de les aigües espirituoses que alguns bé que navegaven, i tant.. Però estava de nou, i bé es feia present, l'esperit, que és com flama...
Sant Antoni amb retard, tants retards com patim, ha sigut aplaudit. I amb els vítols voldrem que ens retorne en salut tot el temps que hem perdut sent malalts, sent engany, sent negoci, interés, i sent por...
Que la flama i el fum de fogueres i fatxos s'enduguen el dol i retorne ben prompte, i amb seny, l'esperança de ser i de viure com som...
L'esperança la veig en la gent que bé espera el moment d'iniciar el passeig,
Muixeranga llunyana i reflex de la llum que vindrà amb la festa galana...
Que el Rei Pàixaro siga, amb el goig de la nit, qui ens aprope el més bell del passat
per quan siga de nou el futur perillós recordem és que el goig al present, al moment; que és un silenci ferm en record agraït, i és un vítol feliç, fugisser, un voleig de senyera...
Jugue el mal amb el bé i s'inclinen els dos en jugar, en volar, ben joiosos davant el govern-desgovern, carnaval ja s'enrama...
Moltes gràcies al temps que ha permés, entre freds, que visquem l'alegria preuada...
Vítol a Sant Antoni, però honor al bon rei i als ocells que me'l volen, i a tota la cohort que els abraça.
I que visquen Biar i ses gents...
