La Vall d'Albaida, a Primer de juliol de 2021. Dia Internacional de llençar una moneda a l'aire.
Doncs sí. Hui és el Dia Internacional de llençar una moneda a l'aire...
Cada matí, quan actualitze el meu blog, afig a què està dedicat el dia. A «que» com a calendari laic originat en l'«a qui» del calendari religiós catòlic, basat en l'onomàstica santoral. I si pot ser, ho utilitze a classe per tal de remarcar eixa lluita que, se suposa, es commemora com a recolzament de la idea que representa... I sempre he dit el mateix, però la frase no és meua: pobra de la idea que necessita d'un dia commemoratiu; senyal que no li va bé la cosa...
I així, alguns dies s'han convertit en setmanes, i mesos encara, quan parlem de l'orgull gai (28 de juny) o el dia contra la violència de génere (25 de novembre)... I bastants d'ells, per més que la part social que el té com a propi no ho vulga, tenen un origen religiós, com ara el darrer cas que he anotat; per més que s'haja buscat algun cas com un cabàs a denunciar i recordar a tall d'exemple, seguirà sent el dia de la martiritzada santa Caterina d'Alexandria, que tampoc no va existir sinó que és un cas flagrant d'apropiació vital tergiversada de la famosa filòsofa Hipàtia, assassinada des de l'Església... Ei, ara diuen que cal celebrar el Dia dels Iaios el 26 de juliol..., i per què?, sant Joaquim i santa Anna, dona!, avis de Jesucrist; i no te'n dic més...
Entre malalties que necessiten ser conegudes, estudiades i visibilitzades; grups socioculturals amenaçats; productes naturals o fabricats que necessiten ser coneguts per mantenir en vida les comunitats que els produeixen..., uf!, no eixim de commemoracions més aviat serioses i recolzades en nacionalitats, internacionalitats i mundialitats reconegudes fins i tot per estaments com ara la Unió Europea, la Unesco, l'Onu mateixa...
I de tant en tant, va apareixent-te en el llistat banalitats del tamany de la de hui: llençar una moneda a l'aire... Ai!, però això és seriós? I tant que sí, que hui n'és el dia d'una de les sorts més antigues conegudes. Vida i Mort, fer o no fer, dar o rebre, des del sempre més arcaic que ha vingut amb el nosaltres comunal històric. Més abans encara que Gai Juli Cesar decidira creuar el Rubicó tot llençant-ne una..., o llençà uns daus? O no llença res i només soltà la famosa "Alea jacta est" i es quedà tan ample..., que un dia parlarem de les frases lapidàries, per inscrites en marbres, que llençaren personatges famosos aspirants a aforistes... Aquesta, segons Suetoni, era de Plutarc, però qui recorda ara Plutarc si diuen que la tingué César en la boca? La memòria és tan aleatòria...
Les monedes i la sort van sempre unides, sobretot les monedes, perquè si t'obres la cartera o furgues en les butxaques d'un pantaló te'n trobaràs més fàcilment que no uns daus... Cara i creu, per més que no solen estar creuades, les arribem a usar per llençar-les a algun lloc aquós on hem estat feliços i voldriem tornar com a penyora del retorn, tot desobeint la dita que diu que no intentem tornar al lloc on hem estat tan bé... Així, fins el punt que conten que, ans de la prohibició estricta, a la Fontana di Trevi de Roma s'hi recollien uns tres mil euros diari de mitjana...
Ignore qui i per què atorgà el dia 1 de juliol, i no pense buscar-ho. Això sí, després d'anys escrivint al blog el dia que diuen que és, he arribat a fer-me'n creus. Si demà, dia dos, serà el dels Donuts (altres el celebren el 6 de juny...). Dedicar un dia a unes rosques fregides, i als ovnis, i el dia tres a les bosses de plàstic, quan hi ha tant de tipus de càncer o encara queda lepra que combatre, pot arribar a semblar d'un irònic supí, una pocavergonya i tot que desnaturalitza la importància de... Però alto!, jo no sé de la importància de recordar el costum del llençar la moneda, però alguna cosa hi haurà al darrere que no sabem!: pel que fa al plàstic, el fet contaminant de les bosses cal combatre'l fortament atés que està destruint tant d'ecosistema... Ara bé, la moneda?, i celebrar el dia mundial del gelat de xocolata el 6 de juny; o el del Donald Duck disneynià el 9 de juny; el Dia Mundial de les Vacances l'11 del mateix mes, en plens exàmens; de les banderes el 14, de volar catxirulos el 15, tan lluny de Pasqua; el de menjar verdures el 17; el de passejar el 19; les sandàlies el 20; el de dur la mascota al treball el 25; el d'enfilar l'agulla el 26; les ulleres de sol el 27..., frivolitat absoluta?
Si no ho és, o per més que ho siga, hui, primer de juliol, éstambé el dia de fer el teu propi espantaocells. Demà el d'oblidar coses (espere que no el celebren els alumnes que fan exàmens de juliol...!). El dia 3 el d'allunyar-se del sol; el 4 el de la música country; el 5 el Dia Mundial del bikini; el 6 el del pollastre fregit; el 9 el de les galletes de sucre; el 10 el dels ossos de peluix (pobre sant Cristòfol...); i el dia 11, brindarem per la soledat personal. Ausades...
Què hi farem? Que en la nostra partida primer escriurem els dies seriosos i, després, afegirem tots aquests altres... Si el president nord-americà Theodore Roosvelt va negar-se a disparar un os per a una foto promocional i per això se'ls diu als peluixos "Teddy bear", i cada vegada hi ha més gent que optem per viure sols a la nostra "cultura occidental", no seré jo qui discutirà la conveniència d'un dia commemoratiu. Però el que va davant, va davant, i preferiré, primer, dedicar el dia a allò més útil a la comunitat..., per més que el dia del pantalonet curt...