Els poemes santjoanencs d'enguany, més un de ben novell...

 La Vall d'Albaida, a dijous vint-i-quatre de juny de 2021. Sant Joan.

Bon dia i bona hora.

Anit va ser un temps extraordiari. Si et dic que vaig parlar amb una novena d'amics no t'exagere, i a hores horades... Com que la vacunació coronavírica m'afectà de manera tan còmica (molt de dolor la punxada, més d'ois encara el lloc i el vergonyant tracte humà, i un insomni activíssim i rialler les trenta-i-més hores posteriors...), no era cosa d'anar-me'n pel món i que en vingués un baixò... No passa res. Espere que em queden més anys que llonganisses per fer de les que abans deia "les meues".

Què he fet, doncs? Felicitar la nit.

I recollir poemes d'altres anys per benvestir-los i presentar-los mudats a tall de margalló, perquè el rogle poquet que em llig o es mira allò que escric tinguera a bé acceptar-se'ls...

I encara, aquest matí ha acabat, després d'una ordalia que eixí ben dolenta, escrivint una bauma més pel cadenat d'històries, el repertori del Sant Joan, la seua Nit i el ple Solstici... D'on sempre puc poar perquè hi ha molt, i encara més... Eixa és, potser, la màgia que més m'estime, poder crear...