"Parla la gente purtroppo,
parla no sa di che cosa parla"...
La Vall d'Albaida, a Diumenge vint-i-tres de maig de 2021. Pasqua Granada.
"Lástima que terminó el féstival de hooooooi...", perquè m'ho he passat molt bé, més amb les votacions i el rebolcar-se en la pròpia història que tenen per reomplir/massillar i gastar de rellotge, que no amb els cants... M'he quedat gelat...!!!! Pensava que era per la victòria d'Itàlia, però era més aviat perquè l'aire condicionat estava engegat i no me n'havia adonat... Gastaré més llum que a l'escenari de Ròtterdam, tu!
Bé, tot ha entrat dins d'allò guionitzat, i les apostes d'arreu han triomfat, i no la meua... Em queda la satisfacció que la cançó, cançó, la francesa, no se n'ha anat a l'ample sinó que és la segona. I la tercera, el Joselito-Raphael suís, tan això d'allonses... Ara be, i ho dic amb orgull d'encertador de derrotes; sí, he endevinat del tot els tres darrers classificats i pel seu ordre: "Guaiominí", Alemanya i Espanya; zero punts han rebut del vot públic, junt als amfitrions païsosbaixencs, la qual cosa, si no fos per l'elevada puntuació de francesos i italians, significaria que la gent està farta del sistema del Top Five, i que caldria que tothom jugara amb unes condicions aparentment més justes. Si la justícia existira en un xou televisiu com aquest... Ai...
Pel que fa a Espanya, tinc ganes demà de llegir tanta vestidura com s'esgarrarà i tanta acusació maniosa a Europa que no amagarà, perquè no pot, la misèria interna; no la musical, no... Continue pensant que la cançó que cantà Cantó no és per quedar on ha quedat. El trist espectacle..., això si que no —i encara l'ha seguit de prop Bulgària en el temeta...—. Això del repetir fins a cansar la mateixa història llacrimosa quan la lletra proclama una altra rondalla (a no ser que entrem en filies i gerontositats, i no paga la pena, no...). Bo, com a mínim no ha quedat ni primera, ni segona ni tercera una cançó en anglés... Ja veuràs, a l'any que ve els espànyics duran una de rock dur i en la llengua de la Pèrfida Albió... He, he, he... Com m'ho passe de bé imaginant les futures cares... Espere arribar, perquè, ai com disfrute...
Me'n vaig content a dormir... Festival fet, dat i beneït. Primer espectacle estimat a reprendre després de tant de dol; qui sap si una esperança de prompta recuperació de regnes i celebracions... M'he quedat enamorat d'una cançó —et voilà—, que m'acompanyarà en l'endavant i, qui sap si a l'any que ve faig una pensada i em presente a veure en directe el Festival... Seria una vertadera il·lusió a acomplir, i Itàlia està ací a la vora, que arribes a Gandia i et tires a nadar...
Seriosament, si no em sap mal que els Lordi finlandesos ja no siguen els únics vencedors rockers és perquè ha guanyat aquesta lletra; potser una definició perfecta, per a la història, del desastrós ahui postural del viure calladet i bo si no vols rebre, del destarifo que per a tants de nosaltres és el viure... I això que la lletra l'han censurada, que no és la que guanyà el Festival de San Remo... Sembla que si els finlandesos no poden alçar el dit del mig, quedava mal que els italians parlaren de follar...:
Loro non sanno di che parlo
Vestiti sporchi, fra’, di fango
Giallo di siga’ fra le dita
Io con la siga’ camminando
Scusami, ma ci credo tanto
Che posso fare questo salto
E anche se la strada è in salita
Per questo ora mi sto allenando
E buonasera, signore e signori
Fuori gli attori
Vi conviene toccarvi i coglioni
Vi conviene stare zitti e buoni
Qui la gente è strana tipo spacciatori
Troppe notti stavo chiuso fuori
Mo li prendo a calci ‘sti portoni
Sguardo in alto tipo scalatori
Quindi scusa mamma se sto sempre fuori, ma
Sono fuori di testa, ma diverso da loro
E tu sei fuori di testa, ma diversa da loro
Siamo fuori di testa, ma diversi da loro
Siamo fuori di testa, ma diversi da loro
Io ho scritto pagine e pagine
Ho visto sale, poi lacrime
Questi uomini in macchina
Non scalare le rapide
Scritto sopra una lapide
In casa mia non c’è Dio
Ma se trovi il senso del tempo
Risalirai dal tuo oblio
E non c’è vento che fermi
La naturale potenza
Dal punto giusto di vista
Del vento senti l’ebrezza
Con ali in cera alla schiena
Ricercherò quell’altezza
Se vuoi fermarmi ritenta
Prova a tagliarmi la testa
Perché
Sono fuori di testa, ma diverso da loro
E tu sei fuori di testa, ma diversa da loro
Siamo fuori di testa, ma diversi da loro
Siamo fuori di testa, ma diversi da loro
Parla la gente purtroppo
Parla, non sa di che cosa parla
Tu portami dove sto a galla
Che qui mi manca l’aria
Parla la gente purtroppo
Parla, non sa di che cosa parla
Tu portami dove sto a galla
Che qui mi manca l’aria
Parla la gente purtroppo
Parla, non sa di che cazzo parla
Tu portami dove sto a galla
Che qui mi manca l’aria
Ma sono fuori di testa, ma diverso da loro
E tu sei fuori di testa, ma diversa da loro
Siamo fuori di testa, ma diversi da loro
Siamo fuori di testa, ma diversi da loro
Noi siamo diversi da loro
P.D.: com m'enyore Andorra...
