La Vall d'Albaida, a Dijous vint de maig de 2021.
No me n'aniré per les branques. Pese molt i si caic faria forat... Fum de canyot, la semifinal de hui. Això sí, caríssimes les canyes, i la fumaguera escampada ràpidament pels ventiladors... Ausades si n'han usat, i ni així corria l'aire. Jo no sé com ha anat la cosa que ha hagut un moment, just quan ens adormia Geòrgia, que m'he gravat el programa a la tele, no fos cas que amb la becaina em perdera l'espectactacular no-espectacle. Quin avorriment m'ha vingut... Només he reaccionat al tant i més del mateix de sempre i altra vegada estem igual quan ha cantat el videojoc aquest islandés, que tampoc. Per dir-te que el desllavassat Portugal m'ha semblat la millor cançó... I quines estètiques més desagraïdes, i quina manera de balafiar tan magne escenari lèdic... Bulgària semblava The lion king ofegant-se en un mar d'or, Sèrbia regallava la testosterona silicònica del tota la vida, Grècia ha fregat amb fregall d'espart el ridícul amb l'ús gilipitxi del croma... Ai! Què vols que et diga?, que he demanat l'hora: que s'acabe, que s'acabe, que els danesos aconseguiran que em talle els cables de connexió... Sort del suís Joselito-Raphael, que encara n'ha dit alguna, de nota bona...
I xim pum. Un festival on l'organització prohibeix als finlandesos que ens treguen el dit per dir-nos puja i veuràs sant Vicent, només aconsegueix que es pinten el dit cor, o mitger, de vermell i jo aplaudisca..., que el millor, ves per on, ha estat el ballet del descans amb tiarro i biciclista...; ja tarden a copiar-lo per a la propera capitania mora, però sense rodes, clar...
Tenia interés jo en dues coses. La primera, veure el minut que et deixen de la cançó francesa, per això que el Top Five dels que més paguen es classifica directament en contra de la igualtat, qualitat i tota -itat lògica que pugues trobar. I no m'ha defraudat la fillola de la Piaff... La segona, veure la presentació d'Espanya..., eh, que després de les burles que ha patit el xicon de Múrcia que els representa, per part de les televisions noruega i sueca, un servidor volia oir què deia..., i efectivament, especialistes en victimisme; que m'he alçat del sofà a aplaudir... El postureig pasturador pujat a nivell d'ègloga renaixentista decaigudament decadentista, versió naturalisme de regadiu... Digues en llegir de la lletra: "Sé que hay muchos como yo, con tanto que ofrecer, pero juro que este amor nadie lo podrá vencer", "Voy a besarte muy lento como la primera vez y dejar atrás el miedo con tu alma entre mis dedos. Quédate. Porque yo voy a quedarme", "A tan solo unos centímetros los dos", i dius que va sobre la iaia, que ha mort per la pandèmia... Que val i que cadascú lliure és d'estimar com s'estime, però a Europa saben de fer comentaris de text. Ací, el sistema maleducatiu és cegat pel xovinisme barbut. "... y si no, Purísima Concepción!".
Bé, veurem com va la cosa despús-demà. Em sembla que...