Ontinyent, a dimarts set de juliol de 2020. Sant Fermí.
Ahir va succeir-se un d'aquells dies que acabes dient que és bo perquè et treu absolutament de l'ofec calorós encara no vacacional..., però en millor i, per la mateixa calda, cansat. Tot un regal va estar poder acudir a l'estudi d'Enric Murillo, a Sueca, per anar completant el puzzle interminable i valentment lluminós que és el nou disc de Paco Muñoz. Quin esforç més gran el de tots els implicats i quanta bellesa que està produïnt eixa sinèrgia de tants...!!!
Doncs bé, el meu paper ahir era el de conductor, xofer de l'admirat amic Toni Violí, que acudia a sumar màgies amb la seua tan característica veu, i valuosa..., i quina sort la meua, la de poder aprendre sempre, la d'admirar els tants treballs, el poder fotografiar eixos protagonistes joiosos i, així com qui no vol la cosa, escriure-ho encara perquè no se'm perda massa a la desmemòria...
Vaig quedar impressionat de debò. La calidesa dels temes va creixent a mesura que s'afigen pistes i pistes; són tants els amics de Paco que hi volen dir la seua en aquesta obra... I clar, la presència mateixa de Paco i de Pepa en l'estudi va ser d'agrair. Si vam poder xarrar i, sobretot, oir... Com que el mestratge d'Enric i el bon cantant que és Violí enllestiren prompte la faena, tot va ser presentar-li al bocairentí les peces ja gravades, que Pepa i jo ja taral·lejàvem junt a Paco, quan no les cantàvem del tot! Ja ens les coneixem com si el disc estigués publicat de fa temps i alguns dels temes foren ja els clàssics que esperem, i repetim... Jo, continue augurant que algunes de les històries que ara queden enregistrades, arribaran a ser himnes pel temps... I els qui, escoltant, s'hi sumen a la coneixença, coincideixen amb les meues apreciacions. Serà el disc més redó del Paco per continguts i participants... Un Paco de vora huitanta-dos anys que m'està demostrant una energia i una il·lusió que a mi m'emocionen, i que ara, entre les cançons i eixe poti-poti de noves idees com proposa remesclades amb la intensitat dels records que narra, van sumant els vídeos impagables que recullen les gràcies de la neta, que està preciosa de veritat. I tot resta preciós.
No sé quan estarà disponible el treball, que tot allò que queda per fer és ingent i delicat... Però l'espere amb una alegria feliç, confiada potser. El joc avança i serem tots que guanyarem. La meua necessitat de bellesa està ben satisfeta, i dins de mi tinc ganes ja de compartir alguna cosa més que només dirs i imatges curtes...
Esperarem...