Tot sobre (el meu) Biar

Ontinyent, a onze de maig de 2020. Dia de la Mahoma de Biar.

A la meua taula de treball, ací mateix, a l'esquerra de la pantalla de l'ordinador, tinc una figureta de ceràmca biaruda que representa l'estimadíssima Mahoma. Em recora a cada moment que he de dir veritat i actuar amb rectitud. La seua companyia és constant, i la memòria s'activa en mirar-me-la.. En qualsevol moment m'alçarà els braços i em soltarà algun vers picardiós i correctiu... La de gent que ahir per la vesprada vaig arribar a escoltar... A mena de Mahoma, anaven desgranant-me la pena profunda i comunal per allò perdut que tant t'estimes, quan allò que t'estimes ni tant sols apretant ben fort les mans de la voluntat i la consciència, no pots retindre-ho... Entre eixe dol contés i la burla dels eixelebrats que trencaren el confinament per quedar retratats per sempre com a la vergonya del poble que són als tants vídeos que el món escampa, acabàrem passant una vesprada distreta.

La nit, però, guardava la cara veritable d'eixe dol, la del sentiment ferit i la voluntat frustrada... Recordaré aquesta nit passada com un moment sense temps. I em recordaré a les tantes, xarrant amb el meu nebot desfet, recremat... Per la vesprada no havia pogut més i se n'havia pujat a la Mare de Déu, passejant a la seua hora... Li vaig demanar que em fotografiara l'ermita amb la sàlvia que algú hi havia llençat al davant perquè Gràcia tingués hui també on benxafar, per més que, confinada, ella també es quedara a casa... Hi ha ofrenes que dolen per boniques... I en la nit, li recordava al meu nebot que era aquell un moment tendre en l'històric, i li repetia els mots que havia aprés jo de la meua tristesa el passat Dijous Sant i, sobretot, de la meua derrota el passat dèneu d'abril amb el centenari cinqué de la Mare de Déu del Miracle, lluny de la meua Cocentaina... Què faràs aquesta nit, porar o posar-te a fer alguna cosa bella que a tu et prove, que et faça ser tu hui i que, en un demà llunyà pugues explicar amb orgull quan et pregunten fills i nets què feres en aquella nit inconcebible en què no hi hagué festa?

Jo, bonament, he escrit dos poemes per recordar-me tantes absències. Per, prendre'n, donar ànim... La idea del meu nebot va ser bella... Encara no he parlat amb ell... Veurem com va acabar la cosa...

Altre nebot, aquest carnal, m'ha demanat que, per favor, escriga hui alguna cosa sobre les Festes de Biar, que ell no ha vist encara... Sí que ha conegut els Balls del Jesús, i sé que li encisaria conéixer eixa meravella que és el Rei Pàixero pel santantoni...

Però també sé que, justament per la seua assumpció de la Festa morocristiana a través del model estandarditzat, es tornaria boig en conéixer tanta novetat antiquíssima i ben viva com la que Biar atresora... En veure's enmig de tanta calidesa...

No tinc forces, però per dir res quan res hi ha de nou, més que la pena...
Així que he tingut una pensada... Deixar ací mateix tots els escrits que de la Festa de Biar he fet en els anys sortosos que he tingut de compartir-la amb gent tan magnífica que ara és ben meua...

2017.- Entrant a Biar...
2017.- I en la baixada de la Mare de Déu de Gràcia.
2017.- Entre els Espies i La Mahoma, quede perdut...

2018.- De nou a l'Entrada de Biar.
2018.- El Bé baixa a Biar
2018.- I el Mal pren Biar

2019.- Pobreta festa morocristiana
2019.- Biar, l'Entrada dels arcabussos en flor
2019.- Perquè al mig de la nit, surt el sol a Biar
2019.- Ara et contaré, en vers, allò dels Espies i la Mahoma...