Ontinyent, a dissabte nou de maig de 2020. Plantada del Xop del Palomar.
El senyor Antonio Llora, en la seua, per a mi, magnificent obra Ontinyent y su historia (1992), explica una anècdota curiosa referent a la terrible pesta de 1600, quan parla de la complicada tria de patrons i la documentació que va trobar a l'Arxiu Municipal d'Ontinyent. Copie literalment:
"En marzo de 1600, por indicación del Patriarca Juan de Ribera, se eligió com un sorteo (por igual procedimiento que se hacía con los cargos del "Consell"), un patrón contra la peste y salió electo San Pedro mártir al que se nombró, en acto religioso solemne, protector de la Villa contra la peste; así mismo se prometió guardar, observar y solemnizar la fiesta de los santos Abdón y Senén advocados por el pedrisco y otros males que vienen sobre la tierra.
Existe en A.M.O. una copia del juramento hecho referente a las precedentes nominaciones que se encuentra toda manchada, pero legible debido que en Valencia, donde se mandó como justificante de haber llevado a cabo la recomendación del Patriarca, la pasaron por un baño de vino como medida de desinfección per la peste y nos la devolvieron". (pàg. 160).
Un altre dia parlarem de sant Pere de Verona a Ontinyent, que és un tema apassionant. Ara em quede amb això de banyar un document en vi per preservar-se i preservar-lo contra la pesta. El document , per cert, l'ha tingut també un servidor també ha tingut en les mans, i donava respecte...
És la primera cosa que em va vindre al cap, això del submergir en vi, quan en la darrera reunió de departament vídeo-conferenciada , algun dels companys va preguntar què faríem amb els llibres de text dels alumnes. Els de la famosa XarxaLlibres i tal... Caldrà arreplegar-los, desinfectar-los, repartir-los??? Qui, què, com...???
Sort que la senyora vicedirectora va posar clarícia immediatament: l'equip directiu està pensant en totes aqueixes coses, però..., són imprescindibles per a ja o només importants? Importants!, doncs esperarem que arribe el seu moment...! Una política que trobe d'allò més pragmàtica i beneficiosa per a l'apressat i histèric comú del general. Un servidor, tot seguit, encara va ser més tallant... Un moment, un moment... És problema nostre o de tots? Aleshores que siga Conselleria, que per a això té doctors, que diga la seua. De ben segur que la seua serà perquè ens posem les mans al cap! Voldrà contentar els pares a tot preu, i ja està!, fins i tot passant-nos pel damunt a la tropa de professorets com està fent ja amb tantes històries.
I va i hui, justament, em trobe a internet un text (dels de trellat, tranquil...)que relaciona la idea aquella vella del vi amb el fet de les necessàries desinfeccions... T'ho resumisc per si no tens temps:
Diu que el coronavirus, com qualsevol altre virus, pot transmetre's indirectament a través dels llibres si aquests han estat en contacte amb persones malaltes. Però com que els virus no poden romandre en ells per molt de temps, hom pot usar de viricides, que no són gens aconsellables per a ser usats sobre materials culturals. Una quarentena és util perquè un seguit d'estudis seriosos han dit que sobre el paper no aguanten cinc dies els mals bitxos.
Què cal fer, doncs, amb els llibres? Aconsellen que si els ha usat una persona malalta, que siguen introduïts en una bossa de plàstic amb doble autotancament. Cal netejar amb aigua i lleixiu l'exterior de la bossa tot procurant que no entre líquid en l'interior. Després, cal mantenir-los en una zona segura durant catorze dies. I ja està...
I això és bo, que ja em veïa jo banyant cada llibre en l'alcohol que, per dissort, no es consumirà en les Festes de Maig d'enguany a Biar, que hui començarien...