Ontinyent, a divendres deu de maig de 2019.
Dia de l'Entrada i la Baixada de la Mare de Déu a Biar.
Aquelles persones que no coneixeu Biar o el seu costum, no acabareu de copsar què hi ha a la fotografia. Els que sí, potser fins i tot vos emocioneu...
Es tracta d'un conjunt de fogueres establides a la meitat de la serra, a la part esquerra del barranc segons puges cap a l'Ermita de la Mare de Déu de Gràcia. Aquesta nit, quan la patrona passe el canzell de la porta, i per primera vegada en segles sense pólvora disparada pels festers, s'encendran tot creant un ambient realment màgic, catàrtic. Al·lucinant.
Mireu, per favor, la serra sobre la qual s'assentarà el foc. Durant tot l'any el terra es troba net de pols i palla, que s'encarreguen els cremadors de mantindre'l en condicions correctes. Ara mateix, està ben endreçat perquè no puga passar cap desgràcia foguera, i t'assegure que aquesta nit es prenen totes les mesures de seguretat necessàries perquè tot isca com sempre ha eixit, que estem de festa i no volem disgustos.
Aquesta "M", coneguda com "l'Ave Maria", i un rastre més llunyà de focs ben vistosos, són l'únic que queda d'una tradició que tothom recorda com a magnificent. Que fins fa ben poc eren moltes les fogueres que s'encenien quan la Mare de Déu començava a baixar cap el poble, mirant-se'l, i al darrere d'ell i de l'encimbellat castell, guaitant encara els focs llunyans dels masos, i els que s'encenien al Camp de Mirra per honorar la patrona comuna. Si ara emociona, abans seria un esclat de bellesa indescriptible.
I donem gràcies de l'Ave Maria... Les restriccions de cremes per la perillositat dels incendis forestals, han reduït a aquest mínim de pura supervivència la tradició. Per més cura que s'hi pose, que són sempre els cremadors els qui més interés guarden en què no passe res de greu, no hi ha excepció a una llei feta des de lluny i de fora, generalitzadora i severa.
Val que cal conservar intactes les nostres muntanyes.... Potser per això es dispara tan gran castell de focs en la Baixada mateixa i sobre el tossal del Castell, que també pot cremar-se i es crema...
La incongruència, l'exageració escapçadora, apareix en tantes coses de la nostra vida festera que a la fi la desborda, i no pot extranyar-te quan et diuen que, per falta de previsió, en arribar una càrrega de pólvora per a les disparades d'alard que ha eixit defectuosa, et quedes sense alard, disparada ni tradició. Biar no dispara enguany, Villena no podrà rebre La Mahoma amb disparada i la Mare de Déu dels Desemparats no tindrà trabucades a Muro, i veurem què passa la propera setmana a Petrer. Una vertadera tragèdia moral que potser quedaria més explicada al comú del general si ho equiparàrem a una cremada de les Falles o les Fogueres majúscules sense una punyetera traca, i oblida't de castells i Nits del Foc... Ah, i si observes les reaccions oficials, tothom no és culpable, des del regidor de torn, l'alcalde-president o el subdelegat del govern asseguren que ells no tenen res a veure i que tothom ha complit. Però no hi ha pólvora. La campanya electoral, sí que és curiós, començà ahir. La Veu de la Mahoma, s'escoltarà demà...
I l'any passat, tothom criticant que a Alcoi els joves es vestiren de Negret per acompanyar els Reis d'Orient, que hi ha qui va dir que la burla a la gent negra s'extenia també a les esquadres especials de Negres, Esclaus, com vulgueu dir-los... És tan injust criticar un costum que s'ignora, i més des de la llunyania geogràfica, històrica, moral i sentimental, al vent de qualsevol raó o tan sovint moda, mania, prejudici mateix... Mai no he vist jo cap intenció burlesca en aquest costum de pintar-nos, vestir-nos i representar (dic "vestir-nos", que ací mai no ens disfressem). Ans al contrari, no entenc com ningú pot veure denigració en un territori on tothom vol ser moro abans que no cristià en la Festa, ni al color de cap pell ni a cap religió existent... (què hi ha res de més "gran" per les nostres muntanyes que ser Capità Moro?), i que si té l'estructura actual de victòries i derrotes ni tant sols és pel fet històric medieval que ara impera i que vol condemnar a l'ostracisme de l'estúpid "anacronisme" a les filades i comparses més històriques, totes d'origen soldadesc i carlí-isabelí...
Aquesta setmana ha mort un camell, esgotat, a l'Entrada de Sedaví. Els titulars han estat majúsculs. Ja hi ha qui demana que es prohibisca l'ús de cavalls i camells a les Festes i de ben segur que el moviment tindrà ressò. Potser fóra millor començar per assegurar el millor dels tractes com a fet habitual, la cura imprescindible i no perquè ho mane cap llei sinó perquè estimem aquests animals tan bells i volem veure'ls als nostres carrers sense que patisquen... A la fi, i remesclant-ho tot, em faig creus... No serem una societat perillosa, racista, maltractadora, contaminant i boja en grau summe i no ens n'haurem assabentat encara? No serà just i necessari que gent que no estiga tan boja i siga més clarivident ens regule la vida expressiva i ociosa a través de lleis vingudes de lluny i aprovades al caliu d'un bé comú paternalista i parcial o a l'antull de les modes i postureigs de l'època que ens toca viure?
Pobres Moros i Cristians, el futur immediat que els espera...; amb les SGAES ja tranquil·les amb els drets d'autor de les decibèl·liques músiques, només falta que Hisenda visite les bandes... Que les carrosses no complisquen les iteuvitats corresponents; que els caramels no siguen bons per cap salut; que els locals incuplisquen les lleis de beguda vigent, i de menors; que el confeti embosse les andrones i albellons; que... Encara hi haurà algun poble que no acabaran d'eixir les dones a Festes en igualtat de condicions perquè no quedaran Festes on eixir...
I a Biar, encara hi ha el tema del "símbolo del Bando Moro". La Mitja lluna? No, La Mahoma.
