Biar, a dijous nou de maig de 2019.
I ací estan els molts poemes objecte que enguany han realitzat els alumnes.
És ben curiós com s'ho treballen... Ja pots pensar que potser és un passatemps fútil, o com aquell que no veia cap interés educatiu i més aviat li semblava un passatemps poc útil pel desenvolupament acadèmic de l'alumnat i tal, que ací, tothom dóna lliçons al seu antull. Hi ha alumnes que s'ho fan com una obligació a superar, però molts altres, en tindre la idea, se la treballen de valent per tal que quede ben expressada la pensada...
Enguany, però, sí que m'ha arribat una certesa d'entre els tants espectadors. Seran poemes objectes, però hi ha molt de fosc. La majoria d'ells el veus i identifiques immediatament què vol dir, el seu perquè. Però hi ha una massa creixent que, si no és pel títol atorgat, no s'arriba a entendre...
No sé què passa tampoc, però les reivindicacions que enguany tant abunden solen ser catastrofistes del tot. No sé quina és la idea que es conforma l'alumnat a partir d'allò que escolten, però en trobar el resultat exposat, sembla ser que el món s'acaba ja mateix...!, i no exagere, que entre tots els objectes poètics, hi ha nou boles del món, i no totes giren com convindria...
Es protesta per la contaminació, per la complicació d'una vida que tot just ara comencen a conéixer. Afortunadament ja ho fan de manera crítica, ara ho veuràs...
Doncs bé, disposa't a mirar l'enginy que mostren les noves generacions d'un raconet de món, com els arriba justament eixe món que descobreixen...
I és que hi ha diferència entre allò que es promet al discurs i allò que s'acompleix quan al poder s'arriba...
I trobaràs micromasclismes a tot arreu. Les mateixes afaitadores a preus ben diferents si són per a home o per a dona...
El món, tot connectat...
El món tot brut...
I no vos preocupeu de les faltes d'ortografia, ja se n'ocupen els professors... De moment, feu servir la patata...
La natura, que està malalta...
I de vegades és difícil percaçar idees. Són com els gambosins...
Un dels més treballats i que més espectació ha alçat...
I entre tantes tragèdies com du el diari, les més mediàtiques també troben ressò...
Shit and chips...
Merda per a menjar...
Corona i banda de bellesa...
Mana el poble o el banc de sant Ànder?
El món s'acaba, i no precisament bé...
Calendari laboral de Biar... Un fum de ponts i els alumnes no poden disfrutar-ne cap, perquè estan trencats. Coses de l'Ajuntament local que els xicons també critíquen... Segueix la idea aquella que diu que Biar no té ponts, però té un aqüeducte...
Fixa't en el text del periòdic, fixa't...
Veus com hi ha qui té els idealismes ben clars?
Baralla republicana. Rei sense cap...
Hipocresia per tots els costats. I la denuncien.
Quin perill el despullar-se davant les xarxes...
Quanta desprotecció...
Diuen que volen fregar, però...
Els diners tallen, i molt...
Mentre el món continua morint-se...
I per molt que faces "festa de la Democràcia", en realitat, diuen ells, votes en una senyal de prohibit...
I entre tant d'apocalipsi ecològic, polític, social... Hi ha qui encara té prou humor com per a preguntar què prefereixes en aquesta vida... Orxata o cervesa artesana?
I és que viure és això...!
