Ontinyent, a dilluns dèsset de setembre de 2018. Festa Major de Can Carrasca.
No sé què és això de "fan art", jo el que trobe és que és un llibre preciós en què s'ha posat molta estima. Quan vaig rebre'l allà pel rerejuliol, vaig quedar al·lucinat per eixa preciositat que emana. Abans de parlar-ne, però, i de posar-me el davantal de venedor de producte, deixa'm que t'apunte una cosiua.
En obrir el llibre pel llistat dels mecenes participant en el "crowfunding" aquell, o com s'escriga, que va facilitar l'existència de "Retratos de Hielo y Fuego", m'ha arribat una forta alegria en trobar-me el nom d'algun fidel seguidor d'aquesta humil pàgina carrasquiana. Gràcies per voler-me fer cas. Ara, de ben segur que esteu pagats amb la vostra inversió. Heu contribuït a fer efectiu el somni d'un gran artista, que Kikelín ho és, i heu guanyat —ja vos ho vaig assegurar— un producte realment interessant. Això vol dir que continuaré fent de firaire engalipador a la pròxima que trobe una iniciativa digna de compartir-vos.
Moltes gràcies.
Jo, no puc estar més pagat d'haver participat en aquesta iniciativa, i ja no dic com a venedor satisfet sinó com a autor del trosset que em petoca... Quan Kike Payà va suggerir només que iniciava l'aventura, estic segur que com jo, molta de la gent que se l'estima no va dubtar ni un segon a enrolar-s'hi... Va convocar l'home una mena de concurs literari per fer un llibre sobre "Juego de Tronos"... Per a mi, tot venia al punt just de mel, i m'atrapà per les potes la idea. Seguidor com sóc, i empedreït, de les històries dels regnes del Ponent, no hi havia cap excusa per no provar sort i jugar.
El meu personatge preferit? No el diré, perquè no apareixia en el llistat de caricatures que Kikelín estava emprenent. I a falta del meu prefirit, desseguida vaig apostar alt: el nan Tiryon Lannister... He, he, he... I em vingué a la ment, desseguida, reflectir què li podia passar per la ment al mig-home/sobre-home entre la primera i la segona fletxa de ballesta que va disparar a son pare mentre aquest defecava tranquil·lament... I així el text. "La mano que limpia la mierda". Ai Sergi, en castellà? I tant! D'alguna cosa em servirà saber idiomes... (Però què faràs cas a aquells que et diuen que cal que et venges de les putades personals que t'ha fet l'AVL canviant de llengua? Però què dius ara, tu... Ei, porteu una miqueta d'herbero que ací hi ha gent que s'ha begut l'enteniment i cal reomplir-li'l...! )
Un text del qual estic també pagat, més que res perquè crec que no desmereix els dels tants companys (molts d'ells també admiradors de Kikelín, que ací ja ens coneixem tots...) que ara sé bé ens bolcàrem per aportar el millor que podíem perquè estàvem tots atrapats. Jo sé d'una que, per fer la borinota amb els temps i els sí i els no, ara se n'arrepentirà de no haver volgut jugar... He, he, he. No passa res, que te n'he pescat un, xiconaaaa!
Ara el llibre inicia el camí de la seua venda. Espere que tinga sort en aquest procel·lós viatge el Kike Payà. Tal i com van les coses, que tinguem el llibre en les mans ja és l'èxit major.
T'aconselle que passes per ací i l'adquirisques, és cosa bona i no t'arrepentiràs, i menys si t'agraden aquests divertiments seriòfils... I si ja ets un fan d'aquells terribles de les caricatures, també pots mercar la col·lecció. Puc assegurar-te que és un vertader tresor...
Au, Kike, a vore si he pogut ensarronat cap incaut... A vore si fas una presentació a Sogorb o a Alcoi i encara ens ajuntem i xalem!
Ah, i el pròxim llibre que em toca vendre, si no vaig errat, ja és el meu!