Ontinyent, a diumenge 18 de desembre de 2016.
Que si vols una nadala ben feta, moderna però amb un sabor antic, quadrada però emotiva, amable i sominadora, d'aquelles que ja no se'n fan, agafa't la "Nadala dels Mariners" de Fèlix Estop. Mai no agraïrem prou la recopilació "Nadal Valencià", i caldria fer-ho. Aquesta peça, al meu parer, en sobresurt d'entre un conjunt magnífic. És de merit i serà eterna només que la conegueu... A mi m'enamorà a la primera (el vers del cel del senillar segueix arribant-me tan fondo...). Pel to, per ser tan amanyagadora i per la lletra, bellíssima com poques, com cap altra realment, la fan excelsa.
Paco Muñoz, que canta de fons en ella, em contà la rapidesa i la màgia de la seua gravació fa temps i encara em va fer valorar-la més.
Llig-la primer.
Després, escolta-la.
I si fas el favor, dis-me després què has sentit...
Nadala dels Mariners
Fèlix Estop.
A voreta de la mar
la Mare de Déu cantava
mentre el xiquet somiava
bresserat pel dolç bressar.
Ros de panolla,
rovellet d'ou,
pètal d'on brolla
gota de rou.
A voreta de la mar
Josep, somrient, vetllava
d'afany, d'atzur que filava
la randa d'un somiar.
Blanca poncella
lleu gessamí
rosa novella
del meu jardí.
A voreta de la mar
la Mare de Déu brodava
una cançoneta blava
com el cel del senillar.
Vela llatina
quiet somiar
vol de gavina
pel riba-mar.
A voreta de la mar
un xiquet, una mareta
i la nostra nadaleta
en pregó d'un arborar.
Vela llatina
quiet somiar
vol de gavina
pel riba-mar.