Ontinyent, a dijous quinze de desembre de 2016.
El vint-i-quatre de desembre de 1818, prompte s'acompliran els 200 anys del fet que et conte, els fidels de l'església de Nilolauskirche d'Obendorf tingueren la sort de ser els primers en viure l'experiència, supose que epifànica, d'escoltar aquesta melodia que ara ens és universal. Potser els passà desapercebut del tot el moment, és el que sol passar amb les coses més grans que ens poden arribar a succeir...
Dos anys abans, mentre el rector austríac Joseph Mohr s'estava a la parròquia de Mariapfarr, escriví una lletreta. Li la passà al mestre d'escola que feia d'organista, Franz Xaver Gruber tot demanant-li si podia escriure alguna tonada que poguera acompanyar-se amb guitarra per fer-la usar la Nit de Nadal.... Conten que s'havia espanyat l'orgue i si el cor no podia acompanyar-se amb una guitarra..., però diuen —i s'han volgut dir— tantes coses...! El fet cert és que l'"Stille Nacht, heilige Nacht" ha fascinat el món i ha estat traduït a tantes llengües com podem imaginar en cantar-lo. L'ha cantat tanta veu... L'ha sentit com a propi tant d'esperit, al centre del més gran goig i el màxim dol, que de ben segur que forma part de l'agredolça memòria de bona part de la humanitat.
El 1994, Paco Muñoz publicava el disc "Bon Nadal". El subtitulà "13 nadales populars. 1 panflet per la pau". Segur que corglaçat per la terrible guerra que es vivia ací mateix a la voreta de la maremar Mediterrània, a Bòsnia, va incloure a mena de crit contra totes les guerres aquesta melodia. Li va fer una nova lletra, però. Senzilla. Acoradora. Terrible per certa...
No és Nit de pau
"No és Nit de pau,
Nit de Nadal.
Al portal de Betlem
no podran acudir els pastors.
Tenen por els tres Reis de l'Orient
perquè hi ha guerra al món.
No és bona nit per cançons.
Moren de fam els nens del món
al portal de Betlem.
El plany per Bòsnia ressona dolent
pels infants que tremolen de fred.
Diu Maria a Josep que ha nascut mort Jesuset".
Paco Muñoz
La primera vegada que la vaig escoltar vaig plorar.
Gràcies, Paco, per aquesta pesarosa meravella. Que puga commoure, i conscienciar... Massa confort hi ha al nostre costat quan el proïsme pateix. Cal que ens alcem de la cadira. Cal que ens moga l'esperança que algun dia la humanitat siga humana...