Canals, a dimecres set de desembre de 2016. Vespra de la Puríssima.
Bé.
He tornat a Canals per veure i viure l'Entrada de les Soques.
La darrera i primera vegada vaig quedar-me impressionat per dues idees, la bellesa i la senzillesa de l'acte. Hui, he pogut aprofundir en aquesta idea tirant al darrere d'una de les soques, arrossegada per bona rècua pel Goleró entre crits, una intensa olor a pinada mullada i els primers vítols. Espectacular de veritat. Si no hi heu estat mai, caldrà que feu una pensada a l'any que ve ja...
M'ha vingut al cap una reflexió d'aquelles meues... En havent vingut, és com si signara un pacte amb el temps, un pacte a favor de la continuïtat vital que tan poc m'agrada...
Com he escrit tantes vegades, un dels pitjors moments de l'any rere any m'arriba el dia de Ninou, just després de les primeres campanades... Un altre any i ja en van...?, i sobretot, altre gener? Altra vegada gener, i febrer..., i... Amb el que m'ha costat acomplir amb el calendari, ara un altre novell? M'entens, veritat? Igual potser, alguna vegada, t'has arribat a plantejar el mateix destrellat...
I el pacte? Senzill, com la festa que es renovella una vegada s'han ennegrit les taronges protectores que se li penjaren al sant Antoni de les barbes blanques i al porquet en la darrera edició... He vist com han entrat les primeres i enormes soques que conformaran des de demà mateix la més gran de les fogueres santantòniques. De tan gran i totèmica, màgica i espiritual... Això és com si m'obligàs a vindre el proper setze de gener a veure com es crema allò que vaig veure nàixer... És una manera de lligar l'any que acaba amb el que comença. Una lligassa banal si vols, afectivament feble, pots opinar... Però de moment, és l'única cosa que en connecta amb un any que ve que se'm presenta a tall de pàgina en buit. De moment, treballem, treballem, que viurem tan bon punt arribe febrer...
I res, soques que freguen terra i façanes i deixen el públic amb un ai quan passen. Pas campanejador de cavalls fermosos, esforç festiu, coets terrals, repartiment de cacaua i cançons de xaranga per animar una nit que seran moltes nits i es fondran, totes elles, en un vítol fogós.
I que puguem contar-ho...
