Ontinyent, a Diumenge de Fira, vint de Novembre de 2016.
Hui fa 526 anys que, després d'una rara i capciosa peripècia, va ser publicada a València la major de les obres de Cavalleria, el "Tirant lo Blanc". L'homenatge millor cap a la novel·la i la llengua en què fou creada, la meua, és llegir-la.
Jo, recorde sempre emocionat com vaig arribar en la meua primera lectura al capítol 127, i...
"Com Tirant ho sabé, prestament pensà lo que era, e féu comprar lo més bell spill que pogueren trobar e posà'l-se en la mànega. Com li paregué hora, anaren al palau e trobaren a l'emperador ab la filla a rahons. Com lo emperador los véu venir, manà que fessen venir los ministrés e davant ell dançaren per bon spay. E lo emperador, com agué un poch mirat, retragué's en la sua cambra. E la princessa se leixà de continent de dançar, e pres a Tirant per la mà e asigueren-se en una finestra. E la princessa començà a fer principi a un tal parlar:
__Cavaller virtuós, molta compassió tinch de vós, del mal que us veig passar, per què us prech que·m vullau manifestar lo mal o lo bé que la vostra virtuosa persona sent. Car tal mal porà ésser que yo per la amor vostra ne pendré ma part, e si és bé, yo seré molt aconsolada que tot sia vostre. Axí, feu-me gràcia de prestament voler-m'o dir.
__Senyora __dix Tirant__, mal vull al mal com ve en temps de bé, e molt pus mal com per ell pert lo bé. E de tal mal yo no·n faria part a vostra altesa, que més lo amaria tot per a mi que no fer-ne part a negú. E de semblants paraules no se'n deu més parlar. Parlem, senyora, de altres coses que sien de plaer e de alegria, e leixem les de passió que turmenten la ànima.
__Certament no és cosa neguna __dix la princessa__ per cara que a mi fos e vos la volguésseu saber, que yo de bon grat no la us digués. E vós, a mi, dir no m'o voleu. Per què us torn a preguar, per la cosa que més amau en aquest món, que vós m'o digau.
__Senyora __dix Tirant__, per merçé vos supplich no·m vullau fer tan fort conjuratió, que tal, senyora, me aveu posat al davant que tot quant sé en aquest món vos diré. Senyora, lo meu mal prest serà dit, mas yo só cert que prestament serà en les orelles de vostre pare e açò serà la causa de la mia mort. E si no u dich, també de dol e de ira tinch de morir.
__¿E pensau vós, Tirant __dix la princessa__, que les coses que s'an a tenir secretes yo les volgués dir al senyor mon pare ni a neguna altra persona? No penseu que yo vaja vestida de aqueixa color que vos pensau, per què no tingau temor de dir-me tot vostre fet, car yo·l tindré tancat dins lo meu retret secret.
__Senyora, puix la altesa vostra me força de dir-ho, no puch més dir sinó que ame.
E no dix pus, sinó que baixà los hulls en les faldes de la princessa.
__Digau-me, Tirant __dix la princessa__ sí Déu vos leixe obtenir lo que desijau, dieu-me qui és la senyora qui tant de mal vos fa passar, que, si en cosa neguna vos hi poré ajudar, ho faré de molt bona voluntat, car molt me tarda de saber-ho.
Tirant se posà la mà en la mànega e tragué lo espill e dix:
__Senyora, la ymatge que y veureu me pot donar mort o vida. Mane-li vostra altesa que·m prengua a merçé.
La princessa pres prestament lo espill e ab cuytats passos se n'entrà dins la cambra pensant que y trobaria alguna dona pintada, e no y véu res sinó la sua cara. Lavors ella agué plena notícia que per ella se fahïa la festa e fon molt admirada que sens parlar pogués hom requerir una dama de amors".
Sí, val. Sóc incorregible.