A la Fireta de Bocairent, però de turista...

Bocairent, a diumenge setze d'octubre de 2016.

Seré clar. Com que TOTS els caps de setmana d'ací a sant Blai, i totes les festes de guardar també, em seran laborables, i molt laborables, això de repetir rutines no m'abelleix gens. Tornar a llocs que conec com si me'ls havera parit no serà ben rebut en la meua planificació d'ocis i espectacles, a no ser que es tracte de la Fira de Cocentaina i perquè això forma part del catecisme de la meua religió.

Ahir dissabte, per tant, em vaig conscienciar que no feia cap falta pujar com sempre a la Fireta de Bocairent. Ahui diumenge, però, en llevar-me a les cinc del matí per enllestir feina perquè no porte destorb, he pogut acceptar la invitació de Juanjo d'anar a esmorzar i fer un tomb per aquella Fireta. Total, en conduir ell jo ja no em creme amb el maldecap d'aparcar...

M'ha calgut canviar el xip.

Ho lamente però aquesta vegada no vull saber res de res.

N'estic fart del pa que es dóna.

Com que conec a tothom i totdon, i ja hi ha confiança, comence a rebre en quan m'encante un fum d'informacions negativíssimes de com és de dolenta l'organització i que hi ha qui se n'aprofita massa i l'ajuntament que no fa res més que encomanar a empreses privades que ni són del poble i trauen un benefici que els comerciants locals amb els impostos que paguen no tenen ni lloc per a exposar les mercaderies que mira quin espai més curt ens ha tocat parar allà on sant Pere va perdre l'espardenya i no vindrà ningú a vore com se'ls ocorre fer la desfilada en un lloc sense llum amb el fred que feia i que són xiquets i jo el què faria seria promoure veritablement el comerç local i l'artesania que ocupa tota la plaça com si fos l'amo i..... PROOOOOOU!!!!

Hui, m'he calçat les espardenyes i els calcetins de turista i en agafar la càmera de fotos, semblaré un fotògraf professional al costat d'un que no només ho és, sinó que és un artista al·lucinant...

La Fireta? Lluminosa.
La de fotografies que he arribat a fer amb la càmera nova. Això d'estar ací i captar imatges situades lluny, però lluny de veritat, és una autèntica passada. Envaint la intimitat i la zona de confort de cadascú sense que cadascú ho sàpia és com millor ixen les imatges... Què què volies, que em dedicara a comprar falòrnies i bagatel·les a les alçades que estem? Millor fotografiar els Cabolos, que és una de les activitats que m'agrada fer més (Abel, ja t'he comprat la loteria de Nadal dels teus Cabolets, ai si tocara...).

I a anar parant-me ací i allà, i més enllà encara, amb la gent que en veure't t'atura perquè s'alegra de trobar-te i té mil-i-una rondalles que contar-te, no com el gilipolles aquell del meu poble que només veure'm, i sense cap complex propi disuasori, m'ha soltat sobre els meus quilos. La resposta, d'educada i humil, no sé si l'haurà copsada, tan intel·ligent com el fan...

Jo a mirar, xarrar, apuntar i fotografiar. I a riure'm quan passa un "amic" dels que no pot aturar-se a saludar (a no ser que tinga una petició per fer-te)...

Tot el de sempre d'una manera diferent. Això és l'essència d'aquestes convocatòries. La fira és una excusa del tot banal quan el més bonic és passejar pel poble, admirar-lo i trobar-te amb la seua gent, la que el viu i la que el visita com tu, admirat de cada racó, com si mai no l'haveres vist. Com si cada vegada tingués algun matís de novetat que et crida... Almenys, alguna cosa interessant he trobat en el fet del compratge: plantes crases de poc reg en taps de suro. Imants de nevera. Quan puga tindre una cuina nova, serà cosa de fer-me un hort urbà sense fruites, com aquest...

I a punt com he estat d'encomanar-me algun d'aquests caramels-gominola pressumptament alcoholics... Però quan he vist que hi ha un que es diu "Perfecto amor", i com que sóc fidel testimoni que no existeix la perfecció en l'amor (que comence amb "per" en els feits amorístics només hi ha la "perfídia"), he suposat que igual em sentaven, sent d'indubtable qualitat, a tall de garrafó. I a més, jo no bec (a no ser que el senyor Just I. Sellés vulga convidar-me al seu herbero de pebrella. No acabe encara de saber per què el senyor Valor ha volgut fer-se una foto amb mi...).

I res, matí passat, i passat feliçment.

Si m'he rist en explicar a uns amics per què els han donat un premi cultural que ells no entenien com l'han rebut. Innocentons meus...

I després, dinar frugal, migdiada de profit i alegria i vesprada dominical de feina seguida, agradable i fruitadora. 

Pot desitjar-se alguna cosa més?

Des d'ara, jo, turista...