 |
| Altar major de l'església de Sant Miquel d'Ontinyent abans que la darrera guerra la despullara... |
Ontinyent, a dijous vint-i-nou de setembre de 2016.
No acabe el dia sense treure nous versos, acabats de llaurar, dedicats a tot allò que hui he sentit i he volgut voler-te dir...
Santmiquèlica sort
(ex vot)
“Tota la pluja perduda, per Sant Miquel és vinguda”
dita tradicional
Ara per ara té temps mercé
per reprovar-me cada camí.
Tuste i percace ço que em convé
i en guaret trobe d’aigua i de vi
mon camp semàntic, i en dol revé,
pes de balança, sens tu ser mi…
::::::::::::
Glavi alçat pel llampegueig,
llavi dat al dolç del most
acorat front el congost
en l’arnat aiguabarreig
del triat cascavelleig
d’agostat ser capitost
o remat de nua host.
Adobat pel cacareig
entomat a clamoreig
expressat, tost i tantost,
en gastat vers indispost
que el delmat teu centelleig
diuen fat escamoteig
d’enxarxat cabdill depost.
I has quedat del tot solpost,
palplantat per l’esquelleig.
:::::::::.
Vaguen els núvols pel port del cel
mentre la vespra virola el moll
i els ceps que es dauren cerquen arrel
al mar de l’aire, lluny del soroll
de la galerna i el tro cruel
que el vespre assota tornant-lo foll.
Sarments que pugen, perduda mel.
Renadius aspres. Camp en rostoll…
Sergi Gómez i Soler
Diada de sant Miquel 2016